La figa de l’Albiach

Quina gran resposta, la de Jéssica Albiach a les amenaces d’Ignacio Garriga! Fer-li la figa! Des de l’escó, sense immutar-se per les càmeres. De forma nítida i exhibida. No crec que es pugui contestar millor a un llenguabruta com el diputat de Vox que t’interpel·la com la va interpel·lar a ella. Ho trobo una manera brillant de respectar el temple del parlamentarisme i no enfilar-se en discussions innecessàries. El silenci com a menyspreu i una visual figa que li recordi el “puja aquí dalt i balla” que tantes vegades l’acompanya. Clar, breu i concís com recomanen els manuals. Si de mi depengués, convertiria la figa de l’Albiach en la icona de les respostes a Vox. Ni cordó sanitari ni punyetes! Deixem-los que deixin anar els seus sermons i les seves xapes. No els escridassem ni els fem escarnis quan surten a fer campanya i captar adeptes. Sempre la figa com a contesta unitària. Ràpida, com un automatisme. Immediata, com les secrecions del gos de Pàvlov. A paraula de Vox, figa que t’engalto! La figa de l’Albiach mereix alguna cosa més que quatre notes periodístiques i la delícia de veure la cara que li va quedar a Ignacio Garriga engegat a fer la mà. Proposo fer un pin de la figa per a la solapa. Me’l posaré molt a gust al costat del llaç groc que encara porto, perquè s’haurà d’anar molt ben documentat en els complicats temps que s’acosten. Per si no en trobo cap per a la solapa, avanço una figa pròpia al regidor de Lleida.