De casinos i centres populars
Al Fraternal hi havia un cafè i s’hi feien activitats per als socis, com ara balls, teatre i conferències
De casinos i antics centres socials i culturals n’hi ha un munt a Catalunya. Són entitats creades, la majoria, a finals del segle XIX o principis del XX, vinculades a la burgesia (els “casinos dels senyors”, en deien, creats a l’estil dels clubs elitistes europeus de l’època) o a la classe obrera. Han format part de la imatge dels pobles i ciutats durant dècades, i han estat testimonis d’episodis històrics i anècdotes que tenen un gran valor. Sovint, aquests espais s’associen a gent gran que hi va a fer petar la xerrada o a jugar al dominó. És un gran error, pensar això. Sí que és veritat que alguns necessiten reformes profundes per, sense deixar de banda l’encant d’altres temps, adequar-se al que la societat actual demana. Però n’hi ha que ja han iniciat un procés per engrescar gent de totes les edats, especialment els joves. Un exemple n’és el Centre Fraternal de Palafrugell, que va ser creat l’any 1887 amb un esperit d’obertura a les classes populars, a diferència del veí Cercle Mercantil, que va ser fundat només per a famílies benestants del municipi. Al Fraternal hi havia un cafè i s’hi feien activitats per als socis, com ara balls, teatre i conferències. Era el casino del poble i el lloc d’oci predilecte d’obrers i treballadors assalariats. Els socis eren tapers o persones relacionades amb la indústria del suro, jornalers, comerciants, paletes, ferrers... La junta d’ara, formada per gent de diferents generacions, ha posat en marxa una campanya perquè tothom conegui el centre a fons i les seves possibilitats, la història i el que representa fer-se’n soci. Tot plegat, en paral·lel a un projecte, ja aprovat, per reformar el fantàstic teatre, amagat darrere de la gran sala de bar i restaurant, que va ser modernitzada ja fa uns anys. Un vídeo promocional, que serà presentat l’11 de novembre, en el marc d’altres actes oberts a tothom, mostra una conversa entre el soci actual més antic, en Joan Abarca (que, sigui dit de passada, és el meu pare), i el més jove, en Jan Cebrià. “Jo soc del Fraternal”, diu el més antic. “Jo soc del Frater”, contesta el més jove. Dues generacions, separades per dècades, que poden trobar en aquests centres un punt de trobada i convivència molt interessant i enriquidor. Participem-hi, que és bona cosa, amb els temps que corren.
