A la ciutat de Girona, una de les seves places més transitades és la que està dedicada al jurista i polític gironí Francesc Calvet i Rubalcaba (1766-1839), síndic de la ciutat de Girona, president de les Audiències de Mallorca i Barcelona i diputat a les Corts de Cadis del 1810. Però a Girona tothom la coneix com la plaça del Mercat del Lleó o com la plaça del Lleó. El que no sabia és que aquesta imponent columna de tres pisos d’altura havia tingut dos lleons diferents a la seva cúpula i que el primer va ser canviat perquè semblava que no acabava de convèncer a una part dels gironins.

Sigui dit d’entrada que tot el que escriuré ara està inspirat en una col·laboració que el mediador d’assegurances i cuiner vocacional Abraham Simon va escriure la setmana passada a la plana de Facebook Girona ens emociona, que està a punt d’arribar als trenta mil membres i de la qual soc seguidor perquè m’interessen molt les fotografies i les col·laboracions que hi pengen. L’Abraham explicava una cosa per a mi desconeguda: que el primer lleó que hi va haver al monument, el 1809, estava assegut sobre les potes del darrere i que va ser substituït el 1815, ja que els materials amb què es va fabricar el primer eren peribles, ja que estaven fets de guix. De fet estava previst fer-ho així, però no canviar la forma del lleó.

El perquè del monument s’explica a Girona en el transcurs del temps, de Josep Maria Pla i Dalmau, però he anat a Pedres de Girona, el web d’en Fèlix i l’Assumpció, que expliquen perfectament l’origen del monument. Aquest està situat a l’extrem meridional del baluard de Sant Francesc de Paula i es va aixecar com a homenatge als defensors de Girona en els setges del 1808 al 1809 durant la Guerra del Francès. “Los sitios”, que encara en diuen alguns. El monument, el nom oficial del qual és El ejército a los héroes de 1808 y 1809, es va inaugurar amb motiu de la commemoració del primer centenari dels fets. L’autor va ser el comandant d’enginyers Josep Ferré Vergés, la columna i el lleó eren obra de Joan Oliver de Bezzi, i els relleus a les làpides del baluard són de Josep Campeny. Es va construir amb els donatius aportats i la gestió va ser de la comissió organitzadora del centenari dels setges. El tema és que el material de la figura no era de qualitat i estava previst canviar-la, però el que ignorava, i l’Abraham va explicar, és que el primer lleó estava assegut i quan es va canviar, el 1915, es va fer l’actual: dret, en actitud desafiant, amb les dues potes del davant damunt un canó i una bandera, a sota. De fet, Jaume Prat, en un comentari a la plana web, explica que molts gironins trobaven el primer lleó poc desafiant i l’havien començat a anomenar “el gatet”.

Aquesta és una història poc coneguda del lleó primigeni, del qual queden dues fotografies al CRDI de l’Ajuntament de Girona, obra de Joan Llinàs i pertanyent al Fons Unal. I és clar, tot monument té la seva petita història, com la dels tres belgues que el gener del 2008 es van enfilar al Lleó de la plaça perquè havien sentit parlar de la tradició de fer un petó al cul de la lleona. Es van equivocar de gènere i de plaça i van posar en risc la seva vida.