Aitana i la llengua

Com és ben sabut, la millor jugadora del món de futbol és Aitana Bonmatí, que va ser premiada dijous per la UEFA amb el primer dels molts guardons que rebrà aquesta temporada després d’aixecar la Champions i el mundial de futbol liderant la selecció d’una federació de la qual ara ella, i tot l’equip, reneguen. Però avui no parlarem del senyor Rubiales. Ja ha quedat prou retratat. Tornem a Aitana, de la qual jo mateix he escrit articles de lloança per la seva tremenda qualitat futbolística i pels valors que representa. Entre els que l’hem seguit hi ha un cert desencant perquè entre totes les causes que defensa, les quals sempre he aplaudit, ja no hi ha la d’una mínima resistència nacional ni que sigui en el vessant cultural o de la llengua.

A Mònaco, quan va rebre el premi, va fer la seva defensa encomiable de Jenni Hermoso. En castellà. És lliure de fer-ho però precisament ara que el català combat per ser oficial a Europa necessitaria els millors ambaixadors possibles. No demano a la jugadora el coratge de Guardiola quan parla de l’autodeterminació, però si pot ser que no se n’oblidi per sempre més. En la final de la Champions el missatge que va lluir a la samarreta era de benvinguda als refugiats. Pocs estan en contra del feminisme o de la integració a Catalunya i a Espanya. El problema és que Aitana també és prou llesta per saber que segons què digui, com ho digui i en quina llengua ho digui pot tenir en pocs minuts més de la meitat d’Espanya en contra. Carla Simón es va haver de retirar de la candidatura municipal de Junts a les Planes d’Hostoles perquè quan es va saber a primera hora del matí a les xarxes ja li estaven escopint verí.

Només hi ha una causa que pot posar en perill la imatge d’Aitana a Espanya. Tots sabem quina és. Qualsevol frase que faci referència al conflicte polític que vivim la pot marcar per sempre. Confiem, amb tot, que la valentia que mostra al camp també l’exhibeixi en els pròxims guardons que rebrà, sobretot la Pilota d’Or.