A la tres
Joc de cartes
“L’estratègia del PSOE és deixar passar el temps perquè Núñez Feijóo explori una aritmètica impossible que el vagi desgastant
Arrenca un agost atípic, políticament parlant, és clar. Tradicionalment destinat a les vacances d’estiu, aquest 2023 els partits no descansen, després d’un 23-J que ha deixat un panorama enrevessadament complex amb un dibuix en què el PP guanya, però no suma amb Vox, i el PSOE resisteix, però requereix el sí dels independentistes perquè li surtin els números. Així, doncs, les forces consagren l’agost a intentar obrir les negociacions i, sobretot, a pressionar. En vam tenir un exemple diumenge, amb una breu i formal relació epistolar entre els estimados Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez. El dirigent del PP va demanar al del PSOE una reunió per a aquesta setmana en una missiva en què li reclamava “un diàleg responsable en benefici de l’estabilitat” i insistia que durant “tota la trajectòria democràtica” d’Espanya s’ha reconegut que el partit guanyador en unes generals “és el que ha de governar”. La resposta de Sánchez a Feijóo va ser que el PP ha aplicat “històricament” i “de manera sistemàtica a totes les latituds d’Espanya” el principi democràtic de poder governar malgrat no ser la força més votada. I que estarà encantat de reunir-se amb ell després del 17 d’agost, data fixada per a la constitució de les corts espanyoles. El joc de cartes de Núñez Feijóo i Sánchez exemplifica les estratègies del PP i el PSOE. La dels populars és mirar de reforçar el relat, propagant-lo a tort i a dret, que qui guanya els comicis és qui ha de governar, malgrat que sigui la Constitució mateixa qui el desmenteixi, mentre estudia les mans a què podria agafar-se. La dels socialistes és deixar passar el temps perquè Núñez Feijóo explori una aritmètica impossible que el vagi desgastant, tant internament com externament, i, en paral·lel, provar de trobar els suports imprescindibles perquè Sánchez es mantingui a La Moncloa. No ho té gens fàcil. El concurs dels independentistes, en especial de Junts, és clau. I tot indica que, després dels resultats dels comicis, li farà falta alguna cosa més que una carta de cara a la galeria.
