A la tres
Comprensió gestora
“El consens i la defensa lingüística de l’escola han d’anar acompanyats del ‘mea culpa’ dels governs que fa 43 anys que gestionen el sistema català, que ara acredita un baix nivell
El ple del Parlament va començar ahir un debat específic sobre l’educació, reclamat per Junts arran de l’enfrontament permanent entre els docents i l’exconseller Cambray. El primer pas per resoldre el problema és admetre’l, i sembla que la societat catalana s’ha adonat per fi del baix nivell de l’alumnat català respecte al d’altres comunitats i països, malgrat que tothom ha passat una mateixa pandèmia. En comprensió lectora, en excel·lència al final de l’ESO, però també a causa de la segregació i l’abandonament escolar o de la desconfiança i l’angoixa d’alumnat i docents. Hi ha massa projectes: d’implantació digital, de climatització, d’adaptació de l’FP... que trigaran dècades a implementar-se, i van passant generacions d’alumnes sense que es millori l’aprenentatge. La responsabilitat és de tots i dels nostres governs, perquè ERC gestiona la conselleria des de ja fa cinc anys. I les retallades del 2012 les va decidir un govern de Junts, després d’anys d’un conseller del PSC. De manera que n’hi ha per a tothom, de culpa, en la davallada del nivell educatiu. Ja fa 43 anys que el president Tarradellas va rebre la competència de gestionar l’ensenyament.
El president Aragonès deia ahir que l’escola és el primer “pilar de la cohesió social”, doncs millor que s’hi posin perquè aviat caldrà defensar-la, tal com bufa el vent de repressió lingüística a les Balears, el País Valencià i a Aragó. Perquè ni el mínim consens que hi ha hagut al país durant dècades, ni la llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament han blindat el català ni han impedit que cada cop hi hagi més centres que apliquen el 25% de castellà, com negaven el mateix Aragonès i Cambray en l’inici del curs. Tot i estar pendent del Constitucional, el percentatge lingüístic serà el primer assumpte sobre la taula del nou ministre d’Educació, sigui torero o banderillero, es digui Wert o Montserrat. Perquè no sembla que Feijóo pugui desfer-se de Vox, amb qui ja ha pactat la persecució de la llengua gairebé arreu dels Països Catalans.
