‘Triar’ tampoc ha servit

No sé què duia escrit Trias per si era escollit alcalde, però la breu intervenció per la qual ho va canviar, a la vista del panorama, retrunyirà per sempre més al Saló de Cent i a la massa encefàlica de segons qui. “Que els bombin a tots”, els va espetegar. I tinc la impressió que serà així, que el temps els bombarà a tots ben bombats, com ja els ha bombat a Espanya a les municipals i les autonòmiques. Com retrunyirà per sempre més al Salo de Cent i a la massa encefàlica de segons qui el missatge d’Ernest Maragall. “Això no va de Barcelona. No té res a veure amb l’independentisme. Té a veure amb el poder fred i descarnat, explícit. Hem assistit a l’espectacle del poder prenent decisions.” Per segona vegada, l’esquerra unionista manté l’ alcaldia de Barcelona sense ser la llista més votada i gràcies a una estranya i vergonyosa aliança. Fa quatre anys, Manuel Valls. Ahir, Daniel Sirera. No m’expliquin més contes a la vora del foc i no s’estranyin si les paraules de Trias els retrunyen al cervell moltes vegades. Que els bombin, sí! No mereix res més, la seva acció i praxi política, amics de l’ esquerra caviar i de la superioritat moral. L’exalcalde se’n va com havia anunciat que faria si la cosa acabava així. Una altra reflexió a fer. De què ha servit Triar? Renunciar a l’independentisme, amagar Junts i Puigdemont tampoc ha fet prou forat per impedir que al cap i casal hi hagi un unionista. Pitjor. Ara hi tenim un 155. Triar tampoc ha servit. Facin llista, amics.