Demonitzar el treball
No podem permetre que els joves, sobretot, entenguin el treball com una limitació o una restricció
Diumenge passat, TV3 va emetre un 30 minuts dedicat al dilema generacional que es troben els joves que entren al mercat laboral: la feina o la vida. Quan va començar el programa i vaig sentir les primeres entrevistes, em va molestar tant l’enfoc que vaig canviar de canal. D’entrada, per què dilema? Treball i vida no són opcions contràries, no són camins oposats! Finalment, pensant que tot plegat només era un recurs periodístic per atreure l’atenció de l’espectador, em vaig animar a repescar el programa a la carta. El primer que vull expressar és que resulta perillós fer programes d’aquesta mena si la gent es queda amb la superficialitat del contingut i del mateix títol. Tots sabem que la realitat de la situació és una altra: la precarietat del món laboral. Però aquesta condició no només afecta els joves! Totes les generacions podem parlar de “nova esclavitud”, quan els salaris només donen per sobreviure i manca temps lliure per fer altres coses, o per conciliar treball i família. La necessitat ha fet que molts hagin hagut d’acceptar unes condicions de treball immorals, amb tot el que comporta d’afectació no només cap a la pròpia salut, sinó també pel futur del comú de treballadors. El més preocupant de tot és que manca una capacitat o voluntat general de reacció envers els problemes. Abans es produeix la rendició que la lluita. Ens hem tornat una societat passiva, en el sentit que no oposem excessiva resistència. No podem permetre que els joves, sobretot, entenguin el treball com una limitació o una restricció. No anem bé! El treball és un exercici plenament humà, intrínsec a la nostra condició de societat, i que genera beneficis innegables. El que cal és entendre que hem de lluitar per una reforma laboral ajustada als temps actuals. I aquí també entraríem a debatre si l’educació està evolucionant d’acord amb les necessitats dels nous perfils laborals. Les empreses requereixen determinades especialitzacions, que no es troben aquí. Em va sorprendre el nou model d’empreses que funcionen i rendeixen amb una flexibilitat total quant a horaris dels treballadors i amb un ús adequat del treball remot. No importa des de quin entorn i quan es treballa, el que es persegueix és assolir els projectes. Si funciona i es fa bé, per què no?
