Opinió

opinió

El dret a empadronar-se

S’ha de poder empadronar tothom que viu en un lloc, sigui quin sigui el seu domicili

Arran de la sentència dictada contra l’Ajuntament de Premià de Mar, que va acordar endurir les condicions d’accés al padró municipal, torna a sortir a la llum una problemàtica que no és nova i que atempta contra un dret bàsic que no hauria d’estar en qüestió.

La llei 7/1985 de 2 d’abril reguladora de les bases del règim local, amb algunes modificacions per llei 4/1996 de 4/1996 de 10 de gener, estableix en el seu article 15 que “qualsevol persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi on resideixi habitualment”.

Constitucionalment el concepte de domicili ha estat definit com “qualsevol lloc, qualsevol que sigui la seva condició i característica on viu una persona o família, sigui pròpiament domicili o simplement residència estable o transitòria, incloses les barraques, edificacions ruïnoses, etc., que serveixin de refugi a persona sense residència fixa, tendes de campanya, rulots que no siguin mitjans de transport, etc.” Així les coses i entès el domicili com a tal, hem de convenir que des d’aquest punt de vista no es pot exigir que el domicili hagi de respondre a un habitatge de lloguer o de propietat, sinó al lloc on els residents en un municipi visquin.

Si bé són els ajuntaments els que fixen les condicions per accedir a l’empadronament, la modificació normativa aprovada per l’Ajuntament de Premià no pot ser la resposta adequada per lluitar contra l’ocupació i condemna a l’exclusió social sectors de població molt febles.

Molts municipis han trobat mecanismes per empadronar aquestes persones, establint formes de control per evitar el frau i l’efecte crida: s’ha de poder empadronar tothom que viu en un lloc, sigui quin sigui el seu domicili, fent les comprovacions corresponents, amb la intervenció dels serveis socials.

D’alguna manera o altra, l’administració ha de posar els seus recursos per tal que tothom pugui complir aquesta obligació, que al final ha de ser un dret bàsic a protegir, no pas a restringir. La lluita contra les ocupacions no depèn del padró, sinó d’obligar els grans tenidors a oferir lloguer social i de fer polítiques que apostin per la construcció d’habitatge públic de lloguer.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.