Opinió

LA GALERIA

Trial a Sant Feliu

Durant una època es van vendre 40.000 motos de trial a l’any. Era una indústria potent

Fa molts anys i molts anys vaig intentar practicar el trial però va durar poc, just el temps per constatar que o no m’ho havien explicat bé o jo no ho havia entès. I és que per camins planers, encara, però un cop arribats als sots i margeres, mentre els altres practicants en sortien amb la moto a sota i ells a sobre, el meu artefacte i jo sempre acabàvem a la inversa. Allò era insostenible! L’article hauria començat millor si jo hagués justificat el divorci consignant una presa de consciència mediambiental, però no: la moto i jo ens vam separar senzillament perquè no ens enteníem. Qui sap si encara és viva, la meva exparella... Aquest cap de setmana se celebra la desena edició dels Dos Dies de Trial Costa Brava, un premi per a motos veteranes. Ah, aquelles Bultaco, Montesa i Ossa de producció catalana i que tant van millorar les primeres marques angleses! L’advocat colomenc Joan Comas, promotor de la cursa, em recorda que es van fer tan populars que molta gent, sí, les tenia per a esbarjo, però també per anar a la feina, per atalaiar les vaques o per vigilar els conreus. —“Formaven part de la societat catalana. A les festes majors sempre hi havia un campionat de trial al costat de les sardanes i l’envelat. Motoristes i excursionistes convivien en harmonia.” Durant aquella època se’n van arribar a vendre 40.000 l’any. Era una indústria potent i reconeguda internacionalment, com també ho eren els campions mundials catalans, conseqüència lògica del gran coixí d’afeccionats que hi havia. En Comas m’explica que tot això va començar a canviar amb el primer govern de Jordi Pujol, “quan s’hi van posar com qui agafa una ambulància i corre esperitat amb la sirena engegada per deixar clar qui mana”. Van prohibir anar en moto per camins de menys de 4 metres d’amplada i el món del trial va començar el declivi. M’explica també que l’any 1988 la Generalitat va voler corregir la llei mitjançant un decret però que els tribunals van tombar-lo. —“Total, que un esport que era molt català va quedar impedit legalment. Però els trialers som tossuts, i vàrem trobar els nostres espais on seguir fent trial.” I bé, no sabria pas què dir-te... Hi ha ecologistes que, potser amb raó però sense més consideracions, tenen anatemitzades les motos de trial. A mi no em miris, eh? Si al Trial de Sant Feliu de Guíxols hi veig la meva exparella, em limitaré a fer veure que no la conec: ja se’m va enfilar a les barbes massa vegades...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.