Opinió

Tribuna

Sant Jordi corre per Mèxic

Cada cop que penso en el 23 d’abril, no puc deixar de recordar una rajola penjada al pati de casa, que tenia un dibuix de Sant Jordi dalt del cavall amb la llança a punt. El drac no hi era! Havia fugit... En el seu lloc hi havia uns versos molt abrandats, que no he sabut trobar mai ni en sé l’autor. “Si érem pocs, ja som legions./ ¡Sant Jordi mata l’aranya/ i destria les nacions..!” Un dia els va esmicolar un cop de pilota. Però els versos són immortals.

El sant que, segons diuen, no ho era, va tornar a la meva vida el diumenge 28 de novembre de 2004, quan el M.H.P. Maragall, l’endemà d’inaugurar la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, va assistir a una travessia per a vianants, al costat de la Universitat, que acabàvem de batejar amb el nom pretensiós de “Rambla Catalunya”, i va descobrir una reproducció de l’estàtua de Josep Llimona del bibliogràfic personatge. També diuen que és un sant antiecològic, ja que matava els dracs que miraven d’alliberar el món de la nociva plaga de reines i princeses. L’alcalde de Guadalajara, de família espanyolista, es va haver d’empassar de mala gana que restés flanquejant l’avinguda més important de Guadalajara. A hores d’ara encara no m’ho ha perdonat, però ja fa molt de temps que el vam fer fora del càrrec.

Aquell any, en bona part gràcies a la magnífica presència de Catalunya, la Fira del Llibre va superar per primera vegada el mig milió d’assistents i la qualitat de les tretze anteriors i moltes de posteriors, la qual cosa va ajudar que, cada any, pel 23 d’abril, darrere l’estàtua de Sant Jordi es celebri el dia mundial del llibre amb l’exhibició, venda i la lectura en veu alta d’una obra literària important.

Avui, gairebé vint anys després, no s’ha pas fallat. Però fa uns anys, també, a la UNAM, la gran universitat senyera de la ciutat de Mèxic, pels voltants de Sant Jordi s’hi celebra, durant tres dies, una festa cada vegada més gran del llibre i de la rosa. L’ànima n’és un grupet de catalans o amants de Catalunya i de les seves llibertats, que estan lligats a l’Assemblea Nacional Catalana. Doncs bé, el grup d’entusiastes, dirigits o animats per Vicenç Giral, català de cap a peus resident a Mèxic des de fa temps, i Mireia Zapata Tarragona, orgull dels mexicans mestissos que estem compromesos amb el futur català, fa una feina magnífica.

Enguany, a més de vendre, com sempre, llibres sobre Catalunya, escrits en català o en espanyol a preus molt reduïts, se’n presenten dos d’acabats de sortir: un resulta d’una reunió que hi va haver a Tarragona el 5 d’octubre passat: El exilio catalán en México: dos miradas. El coordinen Angélica Peregrina, del Colegio de Jalisco, i Montserrat Duch, de la Universitat Rovira i Virgili. L’altre també el coordina la doctora Peregrina i acull treballs de Carod-Rovira, Armando G. Tejeda, corresponsal de La Jornada a Espanya, la traducció d’uns textos cedits gentilment pel magnífic periodista Antoni Bassas i l’advocada Mercè Barceló, i uns de meus. Aquest es diu Cataluña, los cambios del cambio, i el patrocina el gran editor Miguel Ángel Porrúa, molt solidari en el tema.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.