Fulles de rave

Al voltant de les paraules d'Ernest Maragall sobre el tripartit s'ha aixecat un núvol de pols que ha provocat moltes estossegades i que ha deixat sentir poques goles tan clares com la del conseller Castells. Està molt bé que algú de la seva posició política –membre destacat del govern i del PSC– hagi sortit a defensar el dret de qualsevol ciutadà –inclòs un membre de l'executiu– a opinar de la situació política del país encara que la seva visió sembli que no els bufa a favor, que no és ben bé el cas.

Però com que quan es parla de política s'acostuma a agafar el rave per les fulles, segurament perquè ens deixem endur per les fílies i les fòbies que sentim per les diferents formacions que intervenen en el joc democràtic, aquesta vegada també ens hem quedat amb el plomissol a la mà i l'arrel enmig de la fangada. Si nosaltres no ens haguéssim encantat amb el miratge d'un paradigmàtic membre del clan Maragall malparlant del tripartit, ni amb la fumarola que deixaven anar les cues de palla enceses dels seus coreligionaris i socis de govern, ni amb la ferum dels fems abonadors que l'oposició hi tirava al damunt, potser hauríem pogut comprendre millor una anàlisi que ens venia a dir que és l'egocentrisme de cada un dels tres socis el que ha dilapidat la credibilitat d'una opció real i perfectament democràtica de govern.

Perquè si ens aturem a analitzar els conflictes a què s'ha hagut d'enfrontar el tripartit, podrem veure que la dèria de marcar paquet per damunt de la resta de socis i la desconfiança recíproca propagada allí on es volia sentir amb més ganes, ha estat la causa d'uns quants problemes i de la manca d'agilitat per resoldre'n d'altres. Això és el que esgota la paciència de la ciutadania: adonar-se que per sota de les bancades parlamentàries de la majoria de govern els ganivets corren lleugers i esmolats.

En aquestes condicions, potser sí que tocaria donar per liquidat el període tripartit. Però en les properes eleccions, en què el vot socialista potser es mantindrà en els seus estables marges de fidelitat, el vot nacionalista (CiU, ERC, Reagrupament) es presentarà més fragmentat que mai i el d'Iniciativa pagarà el desgast, els pactes de govern entre dues o tres formacions poden tornar a repetir tripartits com l'actual o no gaire diferents en el fons. Hauran après la lliçó? O reincidiran a intentar aquesta impossible operació matemàtica d'intentar sumar fent divisions?