Opinió

De reüll

Born decepció

A veure si caldrà tornar a fer campanya per salvar el jaciment

Les ruïnes del Born són una ferida oberta de la ciutat. Fa 300 anys, els que van arrasar-la pretenien deixar sepultada per sempre més la prova del seu delicte. Però no se’n van sortir: les pedres van ressuscitar miraculosament a les acaballes del segle XX. Ja llavors van incomodar i no van ser pocs els que les van titllar d’insubstancials per la seva poca vellúria. Qui coneix l’entrellat del salvament del jaciment sap que no va ser una disputa entre nacionalistes (defensors) i no nacionalistes (detractors). Quatre anys després de la inauguració de la museïtzació de les restes, la seva nova directora, Montserrat Iniesta, ha pres una decisió radical: ignorar per complet el seu significat, que no és un altre que el d’una ciutat que el 1714 va sofrir un càstig sever. No em sé imaginar una Fundació Miró sense Miró, un Museu Picasso sense Picasso, ni un Born sense el 1714. Iniesta va presentar dimarts el seu programa, amb senyals inquietants que delaten el seu desconeixement del funcionament de l’equipament. Per exemple, va anunciar com a novetat visites nocturnes al jaciment, quan n’està bregat d’organitzar-ne. Però el més preocupant va ser sentir-li a dir que vol que la gent pugui baixar lliurement a les runes. No és per caprici que es va decidir controlar-hi l’accés, i sempre al costat dels especialistes. El principi de conservació del patrimoni és prioritari. A veure si caldrà tornar a fer campanya per salvar el Born.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.