Opinió

Keep calm

‘London Bridge'

Hi ha un comitè que es reuneix regularment des dels anys seixanta dedicat exclusivament a tenir-ho tot a punt per quan “la vida del monarca es vagi encaminant cap al seu tancament”

Durant bona part del segle XIX els britànics tenien la il·lusió que la vida era eterna perquè la reina Victòria era, com sempre, al palau de Buckingham o al castell de Windsor. La vella Vicky, com alguns li deien afectuosament, va aguantar 64 anys regnant, però en tombar el segle, fins i tot ella va morir i el país va sentir la frisança de les incerteses. Elisabet II ja ha superat el rècord de la seva antecessora i, com ella, sembla que vol morir regnant, és a dir, sense abdicar malgrat els seus 91 anys. Fa unes setmanes, però, va tenir un detallàs: va donar permís al seu consort, el duc d'Edimburg, perquè s'agafi una jubilació anticipada atès que ja ha complert... 95 anys. Les coses es preparen amb temps i es fan quan toca. Per exemple, hi ha un comitè que es reuneix regularment des dels anys seixanta dedicat exclusivament a tenir-ho tot a punt per quan “la vida del monarca es vagi encaminant cap al seu tancament”. L'honor de preparar el funeral d'un monarca es va concedir el 1672 a la família aristocràtica dels Norfolk, per tant l'actual duc de Norfolk coordina l'equip que s'ha d'encarregar que, quan sigui l'hora d'Isabel II, tot es faci sense cap concessió a la modernitat i seguint fil per randa els protocols establerts: que es disparin 41 canonades amb una durada de set minuts, o que l'anunci comenci dient que “Déu totpoderós ha volgut cridar al seu costat la nostra Sobirana Senyora Reina Elisabet Segona de beneïda i gloriosa memòria...” Amb tot, el més important consisteix a controlar la difusió del fet biològic. Per això l'operació per la mort de la sobirana té un nom codificat: London Bridge. Quan arribi el dia, el primer ministre serà informat puntualment i tot seguit els funcionaris implicats rebran la notificació per posar l'operació en marxa: “El pont de Londres ha caigut”. Rebut i tots a la feina. I aquell dia, altra vegada, com el dia que va morir Victòria, molts britànics pensaran, inquiets, que no, que la vida no és eterna.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.