A la tres
Pagar per ser
“Pagarem per la versió en català de la prova d'accés a l'advocacia, Adif se'ns rifa... Es fa dur i llarg ser espanyols
Després d'un parell d'anys d'intentar que els advocats catalans puguin fer la prova obligatòria d'accés a la professió en català, per fi s'ha arribat a un acord i els llicenciats en dret podran fer l'examen tipus test en la seva llengua. Però la negociació i l'exercici d'un dret constitucional, el d'expressar-se en una llengua cooficial, ens l'haurem de pagar, com sempre. El Ministeri de Justícia va decidir que la prova es faria en castellà, i que només “en funció del nombre d'alumnes i la disponibilitat tècnica” es convocaria en una altra llengua cooficial, segons la resolució oficial del BOE.
Doncs hem acabat com sempre,
pagant per ser catalans i per poder fer ús de la llengua en un examen convocat al teu país, i que a la resta de l'Estat no tindrà cap sobrecost per a la comunitat autònoma que l'aculli. És un esforç que podem fer com a societat, per apuntalar una mica el català en la justícia, que està en regressió i en xifres depriments. Però que ens grava el fet de ser catalans en un Estat que menysprea de forma oficial i reconeguda, la nostra llengua.
Em ve al cap un altre cas escandalós d'ahir, quan el govern durà Adif a l'Audiencia Nacional per l'incompliment de les inversions ferroviàries, i l'ens d'infraestructures estatal li respon que les obres s'havien pactat amb el Ministeri de Foment, i no pas amb Adif, i se'n desvincula. Però de qui collons depèn Adif? De l'Estat i del ministeri, caram!
Ens prenen el pèl. Ho saben. Ho sabem. Paguem perquè ens el prenguin, en alguns casos. Doncs quasi millor que gestionem nosaltres la manera com destinem aquests diners o inversions. Tal com repeteix sovint el conseller Rull, ja no estem per fer complir les inversions i exigir que els trens funcionin: volem gestionar-los nosaltres, que ens deixin fer-ho, i marxar.
I encara se'n fan creus que més d'un milió de persones sortissin al carrer
diumenge per avançar i tenir a punt la república catalana? Només pujar a Rodalies per anar a la manifestació de la Diada et recordava que era un bon motiu per ser-hi.
