Va ser un dels contendents de més pes de l'eterna batalla interna del socialisme. Nomenat ministre d'Economia en la primera legislatura de Felipe González, serà recordat, més enllà de l'esperpèntic anecdotari amb Ruiz Mateos en l'afer Rumasa, per haver introduït, des d'un partit teòricament esquerrà, retallades sense precedents en contractes i pensions, i per dures reconversions sectorials. També pel combat contra una inflació que, en arribar al càrrec, era del 17%. El fora de joc en què el va deixar el sector guerrista del PSOE el va acostar a les tesis ultraliberals del think tank del PP, del qual es va distanciar per la guerra de l'Iraq. El pas del temps, però, pot fer que per molts aquest historial quedi reduït en paper couché a la mort del marit de la Preysler.