El final de la «doctrina Monroe»

El 1823, el president nord-americà James Monroe va estrenar la seva doctrina política, que es resumeix en la frase: «Amèrica per als americans». Una maniobra estratègica per allunyar-los de les potències colonialistes europees, defensant la independència dels estats del continent, i convertir-los en el «pati del darrere dels EUA». La doctrina Monroe ha tingut molt d'èxit perquè els diferents governs nord-americans han fet i desfet, políticament i militarment, a la seva conveniència pel territori de l'Amèrica Llatina. L'expresident dels EUA, George W. Bush, preocupat més per l'Orient Mitjà que pels seus veïns del sud, no va tenir gaire cura de les relacions amb el sud del continent i va veure que la seva política ultraconservadora va provocar l'aparició d'un moviment populista que, començant per Veneçuela, va anar escampant-se per altres països. Barack Obama, que bàsicament es dedica a refer el que Bush ha espatllat, té clar que el món ha canviat i que els EUA han de buscar aliances amb els veïns més que enfrontaments. La cimera de les Amèriques ha estat un bon inici perquè els americans –del nord, del centre i del sud– comencin una nova etapa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.