Decret del català protector i ‘in extremis’

El govern va apro­var ahir el decret que regu­larà l’ús i l’apre­nen­tatge del català en el sis­tema edu­ca­tiu no uni­ver­si­tari. L’exe­cu­tiu tira enda­vant el decret perquè l’apres­sava el ter­mini per donar com­pli­ment a la sentència del TSJC que obliga a impar­tir un 25% de clas­ses en cas­tellà, que acaba avui. El calen­dari d’apro­va­ci­ons de la nova llei del català al Par­la­ment, i del decret, s’ha enca­val­cat per la impos­si­bi­li­tat d’arri­bar a un acord abans entre els qua­tre par­tits que l’han subs­crita. La ingènua pre­visió que la dreta no uti­lit­za­ria el fili­bus­te­risme par­la­men­tari per fer la tra­veta a la nova llei debi­lita l’entesa del 78% dels dipu­tats del Par­la­ment, perquè no tots els par­tits que ava­len la llei garan­tei­xen el suport al decret, qüesti­o­nat pel PSC per si només té l’objec­tiu incom­plir la sentència de per­cen­tat­ges. Tam­poc no ha con­tribuït a dotar de segu­re­tat jurídica i de con­sens en l’apli­cació la falta de lide­ratge del con­se­ller Cam­bray, molt qüesti­o­nat per la comu­ni­tat edu­ca­tiva. En qual­se­vol cas, el decret sí que pro­te­girà les direc­ci­ons dels cen­tres per ges­ti­o­nar, des de demà, les recla­ma­ci­ons de com­pli­ment de la sentència.

Tant la llei com el decret afron­ten amb rea­lisme la situ­ació de la llen­gua en l’edu­cació, on el cas­tellà ha esde­vin­gut massa sovint llen­gua vehi­cu­lar –ara serà cur­ri­cu­lar–, i de la per­se­cució que hi apli­quen els tri­bu­nals. Esdevé posi­tiva i obli­gada la res­posta del govern d’ERC i Junts, que gua­nyarà cen­tra­li­tat si asso­leix el suport del PSC i els comuns a la llei que està pen­dent del Con­sell de Garan­ties Esta­tutàries. El decret i la pròxima llei del català en l’edu­cació ator­guen la com­petència de vali­dar els res­pec­tius pro­jec­tes lingüístics de cen­tre a la con­se­lle­ria. Per una banda alleuja la pressió sobre els equips direc­tius d’esco­les i ins­ti­tuts, ja prou ate­mo­rits, i també fugirà de per­cen­tat­ges lingüístics, però alhora fa depen­dre d’Edu­cació i del seu titu­lar els res­pec­tius pro­jec­tes lingüístics i, per tant, sub­jec­tes a modi­fi­ca­ci­ons sig­ni­fi­ca­ti­ves en cas d’alter­nança política a la con­se­lle­ria. I, en última instància, els tri­bu­nals encara no hi han dit l’última paraula.