No és Zapatero qui decideix el nostre sostre d'autogovern

Ahir, l'endemà que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, donés per acabat el procés de millora de l'autogovern de Catalunya, el president de la Generalitat, José Montilla, en va discrepar públicament proclamant que el procés és ben viu. No es tracta de dues visions sobre una mateixa realitat, es tracta d'una sola realitat que no tothom vol veure. Zapatero no és ningú per decidir quin és el sostre autonòmic que Catalunya ha de tenir, aquesta és una qüestió que ens pertoca als catalans i al Parlament que ens representa. Som nosaltres els que, democràticament, hem de fixar-nos els nostres propis horitzons, tant si aquests impliquen la via de la independència com si impliquen vies sobiranistes menys ambicioses. Després, ja ens trobarem pel camí els obstacles que calgui. Zapatero ha acabat dient el que van acabar dient tots els presidents espanyols de la democràcia, però, igual que tots els altres, ha de tenir present que és la majoria de diputats i no la contundència de les paraules allò que impulsa la gestió d'un govern. Dit d'una altra manera, segons com vagin les properes eleccions i segons quines siguin les aliances que hagi de pactar, Zapatero es pot veure obligat a tornar a obrir la porta que ara vol tancar. Les presses per liquidar el procés d'autogovern són, a més, profundament injustes amb la lleialtat institucional que els partits catalans han mostrat sempre amb Madrid i, sobretot, amb el balanç més aviat decebedor del traspàs de competències pactat en la transició. A més, Zapatero té el mal gust de dir-ho en un moment en què les competències traspassades estan seriosament amenaçades pels qui, a sobre, creuen que hem arribat massa lluny.