Vegueries, sí; prudència, també

Tenir una divisió territorial i administrativa pròpia i basada en les necessitats i les tradicions del nostre país ha estat una reivindicació constant de Catalunya en els períodes democràtics. Per tant, la proposta que el govern fa perquè es legisli aquesta qüestió s'ha de valorar positivament. Una altra cosa són els terminis i les formes. D'entrada, el govern ha estat venent la llana abans de matar el xai i de moment ja té unes quantes fogueres enceses pel territori: la Cerdanya, l'Aran, les Terres de l'Ebre, Tarragona/Reus, el Penedès, Vic/Manresa... Un altre aspecte no explicat amb prou profunditat és la forma i el procés pel qual el govern i les Corts espanyoles acceptaran reformar lleis tan complexes com ara la de bases del règim local o aplicar reformes de tanta profunditat administrativa i política com és buidar i/o suprimir les diputacions, passant per una segura batalla política que al PSOE li serà del tot desconvenient, tal com s'augura el panorama polític espanyol. Tot això fa difícils, si no improbables, els escenaris que haurien de permetre simplificar l'administració i acostar-la als ciutadans, i fa córrer el risc d'afegir-hi una altra capa que la faci encara més complexa, més feixuga i més costosa. En aquestes circumstàncies el govern hauria de ser especialment prudent i, sense renunciar al debat, cercar primer el consens parlamentari i territorial i després, la reforma del marc estatal que faci possible la reordenació. Deixar-se portar per la urgència d'una legislatura que s'acaba, sense lligar tots aquests caps, és abocar-se a una discussió infructuosa i desgastadora per al govern i per a l'opinió pública, i a la frustració dels que volem una divisió territorial i administrativa simple i eficient.