Heretats directament de l'època franquista, els horaris que avui fem a Catalunya han quedat totalment desfasats. Fer una gran pausa al migdia i quedar-se a l'oficina fins al vespre només s'entén en un món manat per homes amb una mentalitat antiga. Davant d'aquest panorama desolador, a vegades hi ha iniciatives que demostren que els homes també volen conciliar la vida laboral amb la familiar. Casos com el dels botiguers d'Argentona s'han d'aplaudir, perquè han demostrat valentia i que la clientela no només no es queixa sinó que aplaudeix el canvi. Els costums costen de modificar i els horaris, encara més. Però, qui pot queixar-se de tenir un horari més compactat i tenir temps per a la família o els amics?