A tres dies del sorteig de la Loteria no em puc estar de pensar en el tan exaltat anunci del treballador d'extraradi que, per estalviar 20 eurets, deixa de comprar el dècim al bar i, catacrock!, aquell any toca. L'amo del negoci, fent gala d'una entranyable amistat, l'hi ha guardat. Llàgrimes i teló. Tot tan emotiu com trampós. Darrere la tendra història hi ha la clara intenció que tothom (fins i tot si tens la butxaca amb teranyines) compri numeret. Prioritza la sort davant d'un plat calent, i la cosa cola. Bon màrqueting. Si us serveix per no picar us diré que el protagonista és un actor ben plantat a qui abans de reconeixer-lo pel carrer com el noi de la Loteria el confonien amb el doctor House. Bé, ho deixo que he d'anar a comprar el meu dècim.