Es comença detenint adolescents per piulades al Twitter i s'acaba pegant personalment a un manifestant. Que li ho preguntin a Recep Tayyip Erdogan. L'incombustible primer ministre anatòlic havia demostrat en les eleccions municipals que els indignats del parc Gezi d'Istanbul i la marea de protestes que van generar en diferents punts del país no feien caure del cavall el governant AKP. Que podia tancar Twitter i Youtube sense despentinar-se. Tampoc la corrupció o l'enemistat amb el clergue Fetul·là Gülen li impedirien fer realitat el somni d'esdevenir president. Però Erdogan, amb ínfules atatürkes, topa ara amb una altra força molt poderosa. La ira dels familiars de centenars de miners morts. Les mares de Soma.