Al llarg del segle XX, Catalunya va ser un paradís per a un munt d'artistes de la primera plana de l'avantguarda europea. En diferents períodes i zones del territori, els grans genis de l'art es van sentir molt estimulats per desplegar els seus anhels de creació. Sovint també van trobar aquí un refugi per protegir-se dels daltabaixos de les guerres mundials. En sabem molt de tot plegat –potser n'hauríem de presumir més?–, però el millor és que encara hi ha capítols per escriure d'aquesta apassionant història. Una investigació de Josep Miquel Garcia, director de la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell, ens desvela ara tots els detalls d'un fascinant vincle entre Tristan Tzara, ànima del dadaisme, i el nostre país. Emoció pura.