Sovint podem intuir els detalls que caracteritzen els moments històrics que vivim, però no és fàcil aïllar-los i expressar-los amb claredat i amb un equilibri de mirada analítica, racional i argumentada. El filòsof francès Alain Finkielkraut ho fa a La posliteratura (Alianza), un assaig molt sucós en què fa evidents les mancances (en general, però sobretot en l’entorn de la cultura) del “neofeminisme simplificador”, “l’antiracisme somnàmbul”, la tirania del que és políticament correcte... “En la seva lluita contra la mentida, l’art està perdent la partida.” “És hora, fins i tot, de la correcció de les obres literàries; ja no es llegeix, s’esbronca i es rectifica”, és una de les moltes perles que llegim en un text reconfortant i necessari enriquit amb desenes d’exemples, noms i anècdotes.