No sé vostès, però jo quedo parat de la quantitat de col·lectius que aquests dies estan recollint i enviant material per als ucraïnesos o preparant-se per acollir-los entre nosaltres, de la mateixa manera que en altres ocasions m’ha sorprès agradablement l’existència de tantes entitats dedicades a causes solidàries de tota mena. Potser perquè hi estem acostumats, em sembla que no som (jo, almenys) prou conscients de l’important que és per a un país tenir tants ciutadans disposats a invertir temps i esforços en benefici de la gent que ho passa malament. Ves a saber si és conseqüència del fet que les administracions no arriben on haurien d’arribar, però el cas és que aquí hi ha solidaritat. I, tal com estan les coses, és un tresor.