L'apunt

L’APUNT

Per no abandonar la gent gran

Abans a pagès –a pagès perquè ho he vist, però segurament també a ciutat–, a les persones grans se les cuidava a casa. Això no vol dir necessàriament que les noves generacions ens hem tornat més ingrates o insolidàries, però les necessitats quotidianes, el ritme de vida, la mida dels habitatges, les necessitats, han canviat. Això no té marxa enrere i cal acceptar, doncs, que la soledat de les persones grans s’ha convertit en una problemàtica que cal afrontar col·lectivament des de les administracions i els serveis socials bàsics d’aquesta societat. Mentrestant, la tasca de les entitats i de les persones voluntàries que es dediquen a fer que les persones grans se sentin menys soles mai serà prou reconeguda i remunerada, que hauria de ser-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.