A aquestes alçades, el relat ja no dona per a més. Quan ja han passat gairebé tres mesos de les eleccions, que aviat és dit, les excuses que es puguin donar per la falta d’acord són d’una buidor gairebé insultant. Atrapats per estratègies i discursos de curta volada que el que busquen és, essencialment, l’erosió de l’altre, els partits independentistes semblen ignorar la imatge gens gratificant que estan donant a uns votants que es debaten entre l’estupefacció, el malestar o la desmobilització. I acabi havent-hi o no pacte, ja cal que es calcin tots plegats. Perquè el missatge no de desunió, sinó d’hostilitat mútua, que han exhibit serà carnassa per a un Estat que ja ensuma que la divisió és sinònim de debilitat. I, davant d’això, serà implacable.