La protesta dels taxistes em va agafar dimecres al passeig Lluís Companys de Barcelona. Crits, insults, fum negre, petards... Més tard vaig saber que havien assaltat alguns vehicles de les plataformes contra les quals batallen. Ahir al matí, un amic em va explicar que havia trigat hores a fer un trajecte que habitualment cobreix en 15 minuts. Més tard, vaig saber que els taxistes havien col·lapsat les rondes i que no havien fet els serveis mínims als hospitals. De veritat és necessària tanta violència, de veritat no es pot lluitar pels drets laborals sense perjudicar tantíssima gent? O potser aquesta enorme virulència amaga la resistència d’un col·lectiu a acceptar que el món ja no serà mai més com abans.