Guillermo del Toro va créixer alimentant-se de fantasies alienes projectades, fins al dia que va començar a crear-ne de pròpies. Com tants d’altres cineastes, el seu cinema beu d’altres pel·lícules i, en especial, del gènere fantàstic, pel qual sent una vocació reverencial. Quan tenia sis anys va quedar colpit per l’humanoide aquàtic protagonista de La dona i el monstre (1954), aquella petita joia de Jack Arnold. El mateix personatge que ara readaptat a La forma del agua l’ha convertit en un cineasta de pedigrí quan, per fi, Hollywood ha madurat premiant un director que roda històries de freaks i monstres. Criatures extraordinàries que no són més que un reflex de la nostra societat, un mirall que qüestiona on rau la veritable monstruositat.