Omplim les urnes de vots

La comunitat internacional mira avui Catalunya, com va mirar al seu dia Escòcia i el Quebec. Per fi ha arribat l’1-O. El camí ha estat llarg i ple d’entrebancs, però també de grans lliçons, com la dels estudiants. Han estat molts els cops que he dit que tractem els joves amb cotó fluix i que no es mouen per res. És el cas d’en Pol, un estudiant del grau d’arts escèniques. Em pensava que només el feia moure el mòbil, però m’he equivocat i molt. Quan ha arribat aquella hora, la de la veritat, s’ha vestit de dignitat i amb l’alegria dels joves ha sortit al carrer conscient que en aquesta partida es jugava el seu futur. Perquè en Pol no vol ser un simple espectador de la vida, vol ser protagonista. Perquè així sigui, omplim avui les urnes de vots si volem guanyar la partida.