Opinió

El voraviu

Cagada, Roc, nois!

L’elefant s’instal·la a la sala d’estar de les bèsties màgiques de la comunicació

Què podia sortir malament? Era un treball conjunt de dues bèsties màgiques de la comunicació. D’una banda, la brillant maquinària d’ERC, recentment reconstituïda en viceconselleria. En el full de serveis els consta haver aconseguit la investidura del 52%, expulsar en res els socis i mantenir el govern durant més d’un any amb 33 diputats de 135. Poca broma! D’altra banda, els nois i noies de Moncloa. En el full de serveis, una convocatòria electoral estiuenca per sorpresa i quasi a traïció, de la qual en varen pouar una aritmètica impossible per al lluç bullit del PP i que transformen en un val de permanència en el poder, convertint el dimoni en àngel i dient blanc a tot el que veuen negre. Uns i altres algun dia explicaran com s’ho fan perquè Albiach piqui l’esquer del Hard Rock i quin crim i criminal haurien buscat si se’ls hagués escapat de l’ham. Agafada la mallerenga a la ballesta, tot va, per unes hores, a velocitat de vertigen. No hi ha pressupostos. Hi ha eleccions el 12-M. No hi ha pressupostos a Espanya. ERC deixava Puigdemont en el risc, la CUP en la refundació, Ponsatí a la incubadora, la llista cívica pendent de recompte, i Orriols a Ripoll. El PSOE/PSC agafava aire, treia pressió mediàtica del cas Koldo, i sospirava perquè a Euskadi a l’abril i a Catalunya al maig s’empetitiria el PP. Què podia sortir malament? L’elefant a la sala d’estar! Que Puigdemont decidís presentar-se bo i el risc que el detinguin! I aquí estem! Cagada, Roc, nois!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.