Opinió

Som 10 milions

Al nord del Barcelonès

Quan les ciutats comparteixen carrers i clavegueres, es fa difícil definir les fronteres locals

Des del darrer terç del segle XX periòdicament sorgeix el dilema: existeix el Barcelonès Nord? I dues qüestions que es podrien considerar complementàries: el contingut de l’ens Baix Besòs i la conveniència d’explorar els avantatges de l’absorció barcelonina de les ciutats del seu entorn, tal com Barcelona havia fet el 1897 amb sis dels pobles circumdants. Talment, un debat prou interessant.

Tot ve de lluny, quan el 1833 el secretari d’Estat Javier de Burgos tirà endavant la divisió territorial d’Espanya en províncies i regions, un dibuix amb encerts i errors que mai no fou ben vist a Catalunya. Com a resposta, es plantejà el reconeixement comarcal i la creació de vegueries, en un estira-i-arronsa que no es desbloquejà fins a la realitat autonòmica del 1931 i l’aprovació de les 38 comarques segons el projecte de Pau Vila. El 1939 el franquisme anul·là aquella divisió administrativa.

A la mort del dictador, la restauració autonòmica reanimà el desig comarcal i el 1987 el Parlament aprovà la recuperació comarcal acompanyada de la creació de consells sectorials, que fou perfilat en tres modificacions posteriors, fins a l’actual divisió en 42 comarques i l’ens especial de l’Aran. El qüestionat (per alguns) Estatut del 2006 introduïa set vegueries que aspiraven a substituir la divisió provincial i situava Catalunya com a província única, en contradicció amb la Constitució del 1978.

En aquest context, la comarca del Barcelonès era territorialment la més petita però amb un cens que superava el 30% del país. Densament poblada, les cinc ciutats que la formaven compartien carrers i clavegueres, amb una continuïtat que feia difícil definir les fronteres locals. A més, compartien serveis –transport, subministres, neteja...– que feien necessari la creació de noves entitats administratives i consorcis de gestió. Rebutjant el concepte, de fet s’avançava cap a la Gran Barcelona.

Paral·lelament a les macroentitats apareixen les microrealitats i les gestions de proximitat. A les darreries dels passats anys seixanta sorgí el concepte de Barcelonès Nord, a partir de les unitats de coordinació d’algunes organitzacions –fonamentalment partits, sindicats i grups de resistència–, quasi sempre escorades cap a allò que es deia esquerra, i amb l’afegit que s’hi incorporaven els pobles de Montgat i Tiana, pertanyents a la comarca del Maresme però units socialment a Badalona. A part d’això, aquesta ciutat i Santa Coloma no sempre sabien, o volien, coordinar els seus esforços.

Encara, sorgeix el concepte Baix Besòs, primer lligat a gremis i associacions comercials, després a partits conservadors i finalment a consistoris interessats a compartir la recuperació de la llera del riu com a esbarjo metropolità. I, per complicar-ho, a aquest ens també s’hi apunta Montcada i Reixac, ciutat vallesana.

Movent-nos en la teranyina de noms i conceptes, i sense parlar de la diversitat dins el mateix conjunt municipal, costa definir la pertinença metropolitana. Tornem al començament: Existeix el Barcelonès Nord? S’accepten apostes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.