Editorial

La investidura del referèndum

La commemoració del sisè aniversari del referèndum de l’1 d’Octubre, en plena negociació i ja en el compte enrere institucional per a la investidura de Pedro Sánchez, sembla rubricar el consens majoritari de l’independentisme al voltant de situar el preu del seu suport al nou mandat del president espanyol no pas en una llei d’amnistia, que es dona per descomptada, sinó a treballar per acordar un referèndum d’autodeterminació. És cert, també, que no tot l’independentisme comparteix aquesta visió, i l’ANC se’n desmarca obertament. Però també ho és que Junts i ERC, després de molts mesos repel·lint-se, han tornat a alinear els seus vots al Congrés dels Diputats en aquesta direcció. En el fons, es tracta de reconèixer el valor històric de l’1-O, de constatar que l’1 i el 3 d’octubre del 2017 es van trencar quasi tots els vincles emocionals, intel·lectuals i polítics amb el règim del 78 o d’assumir que la sentència de l’Estatut del 2010 va ensorrar un Pacte Constitucional ja consumit pel ‘café para todos’, la LOAPA i dècades de ‘realpolitik’ i dèficit fiscal, i alhora admetre que la força de l’Estat i la falta de suport exterior a una independència unilateral fruit de l’1-O obliguen a alentir el pas, si més no per reformular la proposta i avançar.

I això passa, ara mateix, per aprofitar la finestra d’oportunitat que han obert novament les urnes donant als representants de l’independentisme una força capaç de moure el PSOE i Sumar de la seva zona de confort per afrontar amb determinació la desjudicialització del conflicte polític de sobirania amb Catalunya i dialogar més enllà de l’eufemisme sobre com abordar la resolució d’aquest conflicte. Perquè l’amnistia no el resol pas, ni tan sols posa el comptador a zero. Per fer-ho caldria que l’Estat no només apartés la força de l’equació, sinó que destaqués el valor de la Catalunya que va construir i fer seu l’1-O, la de les majories independentistes recurrents al Parlament i, sobretot, la Catalunya persistent i absolutament majoritària que no renuncia a la seva sobirania i, per tant, a decidir democràticament quina ha de ser la seva relació política amb l’Estat. Els pròxims 54 dies seran clau per saber si Espanya és capaç ara mateix de fer passos en aquesta direcció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.