Opinió

El voraviu

Ara t’escolto, Marta Rovira

S’ha de votar una mesa del Congrés perquè faci el mateix que fins ara?

Diuen (ja ho deia l’àvia Neus) que a la d’en Bernat el que no hi és no hi és comptat. També diuen que l’independentisme no es pot permetre la invisibilitat. Per això es veu que ens hem de fer comptar a la mesa del Congrés quan es constitueixi dijous vinent. Però què en traiem que ens hi comptin? Coberts de plata per menjar les mateixes bledes bullides de sempre i amanides amb el mateix oli de fetge de bacallà de sempre? A veure. Repassem. Diuen que és “un gran què” que la mesa no caigui en mans de la dreta. Ens ho creiem i ho evitem. I què dieu que en traiem? Un lloc a la mesa per als nacionalismes perifèrics? Dos llocs, fins i tot, per als nacionalismes perifèrics? I que un dels llocs hi ha qui diu que fins i tot pot ser la presidència? Un del PNB com a tercera autoritat de l’Estat! I que ERC tindrà grup parlamentari amb vuits diputats que deixarà el PSOE? I que Junts tindrà grup parlamentari amb vuit diputats que deixarà el PSOE? Dos grups són diners i molts minuts de trona, és cert. Però la cosa crec que és (ara t’escolto, Marta Rovira) si aquesta mesa (que no serà si no la vota l’independentisme) continuarà vetant la utilització del català. Continuarà impedint comissions d’investigació a l’emèrit? Continuarà impedint investigacions com la de l’espionatge de Pegasus? Continuarà encallant la tramitació de la llei d’amnistia? S’hi ha de ser per fer això, a la taula d’en Bernat? O és millor que no ens hi hagin comptat?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.