Tarda de desembre

Tarda de desembre dolça i tendra com les panses i figues. El comerç, els llums i les barriades criden: “Surt a comprar.” Comprar més? Més aliments que acaben malbaratats? Més texans que van a parar a botigues de segona mà? Comprar, generar residus i emetre CO2, així contínuament, malgrat que arribi el 2024 o el 2050. Tant hi fa. La compulsió a què se’ns convida en aquestes dates no és sana ni assenyada. Desitjaria que la crida del Nadal fos per anar a un concert benèfic, per recordar-nos dels àpats solidaris, per proposar-nos viure amb senzillesa, per reunir-nos amb calma i sense sorolls. Tarda de desembre a casa. Sense arbre, ni lluentons, ni excessos. Només amb la brillantor present dels éssers que ens han precedit. Padrinet, sé que volies un patinet que no et portaven els Reis perquè valia sis pessetes. Desitjo que passegis amb les estrelles amb tots els que sou allà a dalt. Potser també feu rutes en bicicleta entre els núvols.