Davant el recent cas d’assetjament sexual que ha afectat una jove durant un mes i mig en mans d’un vigilant de Rodalies, em sorgeix una única pregunta: fins quan? Fins quan haurem de suportar ser tractades com a objectes, patir faltes de respecte, intimidacions i amenaces? Quin missatge s’està enviant a les dones que pateixen assetjament quan l’agressor simplement ha estat apartat del seu lloc de treball i no ha estat detingut? Quines garanties existeixen que això no es repetirà? Estem cansades, fartes de l’assetjament sexual, de la violència masclista, de la impunitat i la indiferència. Fartes de normalitzar, minimitzar, justificar i tolerar. Prou de callar, d’aguantar, de patir i de morir.