Opinió

Salutació

Com volen que s’entenguin uns i altres si a l’hora de la veritat no ens saludem ni quan entrem en un vestidor

Bon dia. Seguit de silenci. Adeu, bona tarda. I més silenci. Les salutacions en arribar o marxar d’un lloc van a la baixa. Ho he comprovat des de fa unes setmanes que vaig assíduament al gimnàs. Sí, soc dels que han fet bo el tòpic dels que s’apunten al gimnàs al setembre, per bé que en el meu cas de moment l’estic, fins i tot, amortitzant. Més enllà de l’intent de treballar els músculs, he pogut comprovar amb un experiment sobre el terreny que els joves d’avui dia no saluden. Ja sé que no ens coneixem, que amb la majoria ens separen tants anys que en podria ser un pare prematur, però sorprèn que en un vestidor, un temple de la intimitat on ens acabem veient com ens van portar al món, ningú, o per ser justos pràcticament ningú, acabi saludant. Hi ha hagut una honrosa excepció. Un jove que no només em va saludar, sinó que es va desfer en elogis cap a la meva jaqueta. Una rara avis, suposo, dels vestidors. Hi ha hagut altres excepcions, però en tots els casos crec que l’edat més propera a la meva tenia a veure amb el retorn de la salutació o emetre-la només d’entrar al petit cubicle. És inconcebible per a aquests jovencells ser amables i –encara hi afegiria– educats.

No vull pas pensar que això és una mostra del nostre sistema educatiu, perquè si fos així ja podríem plegar veles i tornar a l’educació del grup com feien les tribus ancestrals, abans que algun científic s’atrevís a anomenar sapiens a la nostra espècie.

Un cop al gimnàs, ara que encara estan plens, amb la previsió que es vagin buidant amb l’arribada del fred i no es reomplin fins quan tothom vulgui pensar ja en la platja i l’operació biquini, bé que es dirigeixen a tu per preguntar-te quantes sèries et falten, una manera suau d’expressar que en aquell moment ja estarien fent aquell aparell si no hi fossis tu, allà.

Alguns de vostès ja deuen pensar quina manera més fútil de perdre 2.300 caràcters d’aquesta columna amb el que està passant a Junts amb la trifulga per saber qui serà l’alcaldable a Girona, amb Esquerra refent un govern i posant-hi l’exconseller i exalcalde Joaquim Nadal, que des d’avui tornarà a ser conseller i ves per on sota un president ara republicà. És cert, tot això està passant i en podria parlar. Però com volen que s’entenguin uns i altres si a l’hora de la veritat no ens saludem ni quan entrem en un vestidor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.