Opinió

El radar

Mélenchon té un somni

El líder insubmís ambiciona forçar una cohabitació amb Macron al juny

Ha quedat eliminat de la cursa presidencial, però, d’alguna manera, Jean-Luc Mélenchon, líder de La França Insubmisa (LFI), té un trumfo a la mà. A només un punt percentual de la ultradretana Marine Le Pen, Mélenchon no ha aconseguit qualificar-se per al cos a cos final amb Macron, però, gràcies al vot útil, sí que ha estat coronat representant incontestable d’una esquerra francesa traspassada pels egos que havia concorregut atomitzada a la primera volta presidencial, presentant candidats des del moribund Partit Socialista fins als trotskistes, passant per ecologistes, comunistes i altres anticapitalistes. Diumenge passat, les urnes van dibuixar un quadre dividit en tres blocs: el centreliberal macronista, l’extrema dreta i l’esquerra dita radical. I ara aquest últim espai, articulat al voltant de Mélenchon, s’ha convertit en la reserva de vots on acudiran a pescar Macron i Le Pen per assegurar-se l’elecció. El president sortint, obrint-se a revisar la seva polèmica reforma de la jubilació i Le Pen, aparcant els temes incòmodes i explotant el discurs proteccionista per als perdedors de la globalització.

La incògnita que s’imposa ara és què faran els 7,7 milions de votants de Mélenchon, el sector que té el poder per fer decantar la balança. Fa quatre anys, quan Mélenchon va quedar quart en el primer assalt en la cursa cap a l’Elisi, una majoria dels seus simpatitzants va votar Macron en segona volta (52%) per barrar el pas a Le Pen, un 24% es va abstenir i un 7% van triar la candidata ultradretana.

Ara, les coses han canviat i la indignació ha encarit el vot. A Macron no se li perdona haver governat per als rics i ja no pot donar per descomptat el suport insubmís.

Mélenchon ha reclamat als seus seguidors que no dipositin “ni un sol vot per a Le Pen” el 24 d’abril, tot evitant demanar que ho facin per Macron. Però els humors no són els mateixos del 2017 i, segons un sondeig Ifop-Fiducial publicat el 10 d’abril, un 44% dels qui van fer confiança en primera volta al líder insubmís, votarien ara en blanc, nul o s’abstindrien, un 33% ho farien per Macron i fins a un 23%, per Le Pen.

Amb tot, Mélenchon se sent fort i té posada la mirada més enllà del partit de tornada de diumenge vinent.

Les presidencials li han atorgat el lideratge únic de l’esquerra. L’objectiu és invertir el capital acumulat en la primera volta en les eleccions legislatives del juny que ve, amb la idea de tornar a aplegar al voltant de LFI el vot d’esquerra i ecologista, ara a l’Assemblea, i arribar a forçar una cohabitació amb Macron, si el president és finalment reelegit i perd la seva actual majoria a la cambra. Es tracta d’un projecte ambiciós, el del veterà Mélenchon, el somni d’un líder que podria haver trobat en la derrota del 10 d’abril la força renovada per condicionar la pròxima presidència francesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.