Opinió

Raça humana

Procés al franquisme

Desembre del 1970. Comença el judici de Burgos contra 16 joves militants d’ETA acusats de la mort de Melitón Manzanas, cap de la brigada politicosocial de Sant Sebastià. Per a qui no ho recordi: la Social o la Secreta, policia instruïda per la Gestapo, repressió, tortures, confessions i salts per la finestra, què volen aquesta gent que truquen de matinada? El tribunal militar dicta sis penes capitals. El règim, en fase de llarga agonia –expansió econòmica, turisme i aires de modernitat, reorganització dels moviments opositors, Europa més a prop–, pretén vigoritzar-se amb un càstig exemplar, però en surt més afeblit per les protestes internes –ahir ens referíem a la tancada de Montserrat– i externes –manifestacions de solidaritat a les principals ciutats europees i americanes, Pau VI demana clemència, el món lliure pressiona...– i, al final, el dictador fa marxa enrere i commuta les penes pels volts de Nadal. El procés de Burgos passa a la història com un procés al franquisme. Desembre del 2020. Nostàlgia d’aquells temps i d’altres de més pretèrits, que ara “estem en mans d’un govern socialcomunista sostingut per filoetarres i independentistes, algun dia algú haurà de fer-hi alguna cosa”. Com ara quina?: “Afusellar 26 milions fills de puta, és demanar molt? Viva España!” Missatges intercanviats per un grup d’exmilitars que voldrien repetir la guerra. Ho ha dit el magistrat Martín Pallín: “Tenen dret a la llibertat d’expressió gràcies a persones que precisament van ser afusellades” (per defensar-la, entre altres llibertats). El procés al franquisme no s’ha acabat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.