Opinió

Francesc Cabana

Quadern d’economia

Piketty i els catalans rics

Thomas Piketty és un jove economista francès que ha guanyat prestigi i una fortuna amb la publicació de dos llibres. El primer es diu El capital en el segle XXI. Els elogis i comentaris de la premsa van fer que el comprés en la seva versió anglesa. Era l’últim de la pila i no en tenien més. Em vaig empassar el llibre l’estiu del 2014 i vaig quedar ben servit. El llibre està escrit amb un estil planer, té coses interessants, però és massa llarg. Ara ha publicat el segon llibre: Capital i ideologia –hi ha traducció catalana– i té 1.200 pàgines.

Fa uns dies, Piketty va fer una conferència al Palau Macaya de Barcelona, o sigui a La Caixa. Hi van anar tots els prohoms i totes les prodones de l’economia. El conferenciant va resumir les 1.200 pàgines del llibre en una conferència de durada normal i va acceptar preguntes. Algunes van anar directament perquè es definís sobre el problema català i l’independentisme, perquè en el seu llibre defensa que el moviment independentista ha d’estar format per les classes més riques de Catalunya. Piketty no es va mostrar gaire favorable a la independència –no em sorprèn gaire, venint d’un francès–, però aquesta opinió em deixà glaçat. Si hagués tingut una conversa d’una hora amb qualsevol directiu de La Caixa o del carrer, s’hauria estalviat de cometre un error que treu valor al seu segon llibre.

Es poden dir moltes coses de l’independentisme català menys el que ell diu. L’independentisme és un moviment popular, ni tan sols dels partits polítics, i per descomptat no compta amb molts rics entre els seus rengles. Si busca algun independentista a Foment del Treball, al Cercle del Liceu, al Círculo Ecuestre o al barri de Pedralbes, per posar alguns exemples, no en trobarà ni un. I si el troba és que s’havia perdut. Aquest és precisament un dels problemes de l’independentisme: guanyar-se el gran empresari. I no dic el gran rendista, perquè els grans empresaris em mereixen respecte, però els que viuen de renda, no gaire. Els catalans rics no creuen en la independència de Catalunya perquè ja estan bé com estan i temen els canvis, que no són planers i amb oposició, com és el nostre cas. Accepten, però, que tenir un dèficit fiscal que oscil·la entre 12.000 i 17.000 milions i un dèficit d’infraestructures colossal no els deixa indiferents. Hi afegiria, abaixant la veu i amb una mica de por, que els seus coneixements històrics de la Catalunya contemporània no són gaire alts.

Potser aquest error de Piketty pot servir per convèncer els empresaris. Ell està convençut que els rics hi guanyarien, amb la independència. Alguna raó deu tenir. Aleshores, el que cal són lliçons d’història a la nostra burgesia benestant i repetir contínuament les malifetes econòmiques que ens ha fet i ens fa un estat centralista. Ahir vaig sentir unes manifestacions d’uns prohoms per una televisió espanyola i només vaig veure odi contra els catalans, un fet que lamento moltíssim i que em va sorprendre, potser perquè soc una persona ingènua. No puc entendre aquest odi. A Catalunya no n’hi ha contra els ciutadans de la resta de l’Estat, ni de bon tros. I per molts anys sigui així. Per què sí que n’hi ha contra els catalans?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.