Que grossa l’ha hagut de fer el Partit Popular que, gaudint de tots els poders d’un estat totalitari, amb jutges i fiscals a favor, s’hagi acabat asseient al banc dels acusats per la trama de finançament il·legal investigada per anticorrupció. Que flagrant que ha de ser el seu delicte que el Tribunal d’Estrasburg hagi decidit condemnar-lo per haver retornat al Marroc refugiats subsaharians sense respectar els seus drets humans. Corrupció i vulneració de drets són els dos trets principals d’aquest govern format per un partit que s’omple la boca de democràcia però que és incapaç d’acceptar el diàleg per resoldre unes demandes que, al cim, utilitza per desviar l’atenció sobre els temes que l’esquitxen.