Han fet falta només cent dies perquè Macron hagi perdut l’aurèola presidencial. La proesa de convertir-se en el president més jove que hagi tingut mai França, de trencar el bipartidisme i arrasar al Parlament amb una força política de nova creació no han estat mèrits suficients per mantenir l’estat de gràcia. Els aires pretesament renovadors que el van catapultar al poder s’esvaeixen davant certs tics autoritaris i, sobretot, davant la duresa d’un programa que té com a objectiu acatar la disciplina pressupostària que dicta Berlín via Brussel·les. Com a ministre d’Hollande, Macron ja defensava l’austeritat, però ara pretén administrar-la a cop de decret. Tal com està tot plegat, no és estrany que al president l’esperi una rentrée calenta.