La Borsa
Més valors
Economia

Ramaders al límit

L’alça del preu del pinso, l’energia i el gasoil obliga el sector a sacrificar els animals menys productius

El moviment afecta sobretot les vaques, però també altres animals de granges que, ofegades pels costos, decideixen tancar

És un SOS en tota regla. En un moviment grupal insòlit (abans passava de manera molt puntual), els ramaders estan sacrificant animals de les seves granges perquè no poden assumir l’alça dels costos, sobretot del pinso, però també de l’energia i el gasoil. S’envia a l’escorxador el bestiar de granges que tanquen i també se sacrifiquen abans d’hora animals –en aquest cas sobretot vaques i també algunes gallines– que no són prou productius. “A les granges sempre hi ha hagut rotació i, per exemple, se substitueixen les vaques que es fan grans o produeixen molt poc, però el que estem veient ara és inèdit. S’estan sacrificant les que senzillament no produeixen prou per pagar-se els costos, vaques que encara podrien fer una cria com a mínim, i fins a dos i tres. Les granges s’estan buidant i això és una descapitalització brutal”, relata Carme Rosset, dinamitzadora d’Unió de Pagesos (UP), que deixa clar: “Els ramaders cuiden i mimen els seus animals, no és agradable matar-los, s’està fent perquè la situació és del tot insostenible.”

Els escorxadors estan notant l’augment de feina. A Artigas Alimentària, escorxador de Cornellà del Terri, sacrificaven unes 120 vaques a la setmana i fa mesos que la mitjana són 160. “Abans el que plegava trobava un veí que se li quedava les mares joves, ara el que tanca ho ha de matar tot, fins i tot les cries, i els que continuen ho fan amb moltes dificultats i t’expliquen que han de pagar la factura de la llum, el pinso i la lletra del tractor, i per assumir-ho omplen un camió amb els animals menys productius”, relata Moisès Mir, cap de compres de boví de l’escorxador. Mir explica que, en el cas de les explotacions que tanquen, quan treuen les últimes vaques de les granges hi ha ramaders que fins i tot ploren, però que unes setmanes després els veu “molt més tranquils, perquè la càrrega financera era inassumible per a ells”. De tota manera, adverteix que si es continuen sacrificant animals a aquest ritme, al final no podrem menjar carn de proximitat.

És la mateixa advertència que llança el sector. Si no s’aconsegueix que els preus que cobren els ramaders cobreixin els costos i els permetin guanyar-se la vida, el problema no només el tindran ells, sinó que arribarà als consumidors. “Jo sempre dic que, per molt malament que vagi tot, sempre podré quedar-me amb alguna vaca i beure la seva llet, qui no en tindrà sereu vosaltres”, certifica Roser Serret, cap sectorial de vaquí de llet de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).

Càrregues financeres

Serret recorda que, en el passat, algun ramader que s’havia endeutat molt havia hagut d’acudir a l’escorxador per aconseguir líquid, però mai com ara aquesta havia estat una solució generalitzada per intentar quadrar els números. “En el cas de les vaques, la situació és molt greu; hi ha casos en què fins i tot tancant no es liquiden els deutes i la gent s’arruïna, i a França i Holanda estan igual; ningú vol perdre diners treballant 365 dies a l’any.” “Treballem 80 hores a la setmana i els números no surten. N’hi ha que tanquen i d’altres resisteixen com poden, però... per què a França s’estan suïcidant tants pagesos? Perquè això no és viure”, reflexiona Rosset, d’Unió de Pagesos.

Els problemes de la ramaderia són estructurals, però la guerra d’Ucraïna ha estat l’estocada final. En l’apartat de costos, a l’encariment de l’energia i el gasoil, s’hi afegeix l’escalada del preu dels fertilitzants i, sobretot, els cereals i el pinso. Segons les dades de JARC, el preu que cobren els ramaders per la llet se situa en els 360 euros per tona, quan s’han gastat en pinso, per fer la mateixa quantitat de llet, 460 euros. Això significa que perden entre 80 i 100 euros per tona de llet. Per al sector porcí, alerta també el sindicat, el pinso suposa entre el 50% i el 60% dels costos de les explotacions.

En el cas de l’aviram, moltes granges estan integrades i això significa que l’empresa per a la qual treballen aporta els animals, el servei veterinari i el pinso, però la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders denuncia que han d’assumir altres costos desbocats –la llum i el gas s’han encarit un 150% i el gasoil, gairebé un 100%– i, tot i que els preus de venda al públic del pollastre han pujat més d’un 12%, aquest augment no s’està traslladant a la gran majoria de contractes amb les granges. Com explica Lluís Oliver, cap sectorial d’aviram de JARC, s’ha avançat el sacrifici d’algunes gallines velles, que produeixen menys i ja no són rendibles. “Encara que hagin apujat el preu de l’ou, no compensa els costos”, denuncia. En el cas dels pollastres d’engreix, s’ha alentit l’entrada de nous animals (es fan a l’any menys campanyes d’engreix) i això pot provocar que “a la llarga o a la curta falti producte de proximitat”, alerta Oliver en sintonia amb els companys.

Augment esperat

Apujar una vegada per totes el preu de la llet, que la gran distribució deixi de fer servir la llet i el pollastre com a productes reclam, preus justos per a tot el sector, ajudes per compensar l’alça de costos i normatives que no els aclaparin de burocràcia, sinó que realment els ajudin, són les grans reclamacions del sector. “S’ha de posar fi a l’especulació dels preus de l’energia i els cereals, que els observatoris de la llet i el conill obliguin a pagar un preu per sobre dels costos i desplegar els de la resta de sectors i que es donin ajudes específiques per protegir els animals reproductors, perquè si ens carreguem les mares ens ho carreguem tot”, sentencia Jordi Armengol, responsable de Sectors Ramaders d’UP. Els sindicats agraris avisen que cap de les granges que tanquen tornaran a obrir i que les que ara empetiteixen tampoc tornaran a fer-se grans. Potser com a societat reaccionarem, avisa la dinamitzadora d’Unió de Pagesos Carme Rosset, “quan no hi hagi llet i els preus facin que s’hagi de vendre al supermercat dins d’una capseta de seguretat, com passa amb els productes de luxe”.

LES XIFRES

100
euros
per tona de llet perden els ramaders catalans per culpa de l’encariment del pinso, segons les dades de JARC.
60
per cent
dels costos de les explotacions de porcí suposa la despesa en pinso, alerta el mateix sindicat agrari.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.