La Borsa
Més valors
Economia

Santiago Niño-Becerra

Catedràtic d'estructura econòmica de l'IQS Business School

“El poder és en les grans corporacions; votar cada quatre anys és folklore”

‘Capitalismo 1679-2065’ Santiago Niño-Becerra
Ariel 20,90 €
La imposició directa presenta molts problemes i farà un tomb cap a la indirecta

L’entrevista és a través de Skype. Santiago Niño-Becerra és a casa seva, des d’on fa mesos que imparteix les classes (és professor de l’IQS Business School) i atén els periodistes interessats pel seu darrer llibre: Capitalismo 1679-2065. “A tots ens ha canviat la vida”, raona sobre la covid, i ràpidament agafa una variant: el turisme, amb el qual dona per inaugurada la part formal de la conversa, no sense abans prevenir el periodista: “I això ja és part de l’entrevista.” “Els viatges de negoci s’enfonsaran, en part perquè molts eren absurds. I el mateix per a tants viatges de cap de setmana que arribàvem a fer. Entre el 20 i el 30% dels hotels estan morts. Hi ha una part de PIB que es generava que no es generarà i té conseqüències.”

Parla de la destrucció de llocs de treball?
A Espanya hi ha 750.000 persones en ERTO, què passarà amb aquesta gent?
Però de la mateixa manera que hi ha gent afectada, n’hi ha d’altra que no ho està, que està estalviant?
Sí, Espanya té una taxa d’estalvi galàctica, d’aproximadament el 24% de la renda. Però la distribució d’aquest estalvi no és homogènia. Hi ha una part de la població que té la majoria de l’estalvi, i després hi ha pimes i autònoms, que estan desestalviant per sobreviure. I una part del govern espanyol es queixa perquè s’hauria de consumir, i una altra part dient, per contra, que s’ha de fer un coixí per a la jubilació.
Com encaixa la pandèmia en el seu relat del capitalisme?
El concepte de “cigne negre” és molt encertat perquè, això, no s’ho esperava ningú. Ara bé, tindrà dos impactes: el primer, que accelerarà la posada en marxa de coses que haurien arribat igual, com ara el teletreball; el segon és que està potenciant la idea de l’eficiència, en el sentit de prescindir de tot allò que no és estrictament necessari, en l’àmbit econòmic però també en el balanç més personal.
En nom de l’eficiència desapareixeran molts negocis?
Per descomptat. Però també és un tema de recursos disponibles. Qui té diners pot planificar, invertir i transformar-se, que és la clau del triomf. La cadena d’hotels Hyatt no farà fallida.
Les grans corporacions sortiran reforçades?
Sens dubte que anem a una concentració del capital. Qui si no Amazon pot afrontar una expansió tecnològica i logística per respondre d’un dia per l’altre a l’increment de vendes a través de la xarxa? Cal molt de capital i una gran flexibilitat per posar en marxa tots els canvis d’una manera ultraràpida.
En canvi, Amazon no és un exemple a l’hora de pagar impostos. Què es pot fer perquè paguin?
Amb relació a la fiscalitat, penso que la imposició directa presenta molts problemes i farà un tomb cap a la imposició indirecta.
Que és menys progressiva.
No, pot ser fins i tot més progressiva. Si partim de la base que tot és consum -i la compra d’un habitatge o de maquinària també ho és-, aleshores hem de posar un tipus impositiu al consum en funció del bé del qual es tracti, per exemple un IVA del 10% si es compra un cotxe familiar i del 85% si és un d’alta gamma. En canvi, impost sobre la renda i sobre els beneficis, zero. Cal una fiscalitat internacional en aquest sentit, i ens carreguem els paradisos fiscals i l’economia submergida que ho és per evitar la imposició directa. Tot això combinat amb l’eliminació del diner en metàl·lic.
No pot fer encara més desigual el món?
La desigualtat l’has de compensar amb un acte voluntari com la renda bàsica. És inqüestionable que la concentració de capital va a més, llavors l’única via per compensar això és la renda bàsica.
En el llibre diu que el llinatge torna a ser clau en el progrés de les persones.
Sobretot pels contactes als quals donen lloc aquests llinatges familiars. De Mark Zuckerberg es diu que és un crac, però s’oblida que era a Harvard, no era un qualsevol. La idea del somni americà, als anys cinquanta, potser; avui, no.
La pandèmia està disparant el deute dels estats. Ens hem d’amoïnar o es pot fer un arranjament comptable?
Els diners haurien de ser el reflex del valor que genera l’economia d’un territori, però ja no és així. Ara, els diners, te’ls inventes, són bits d’ordinador. Ara s’estan imprimint paperets que es diuen “deute públic” i els bancs centrals els estan comprant. El 90% del deute pública que està generant Espanya, l’està comprant el BCE. Ens estem fent trampes al solitari. Ara bé, que puguis fer taula rasa i escombrar el deute no és tan fàcil. Al final, el deute és un actiu en els balanços dels creditors. No pagar genera un problema. Ningú ho planteja perquè el truc del deute és anar pagant els interessos. És un autoengany insostenible.
Què en pensa, del resultat de les eleccions als Estats Units?
El poder, avui dia, no el tenen els governs ni les persones quan voten, el té el poder econòmic. Hi ha un formalisme que és anar votant cada quatre anys, però penso que és un acte folklòric. Quan BlackRock mou actius per valor de 8 bilions de dòlars i quan agafes la facturació de les 10 principals companyies del món i la suma dona una xifra que és més gran que el PIB del Regne Unit, entens que Trump va guanyar perquè li va venir bé al poder econòmic, com ara amb Biden. Aleshores, penso que el tarannà canviarà. Però en la pràctica, poques coses més.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.