Les empreses gironines, un any en crisi

En els darrers dotze mesos s'han assolit xifres rècord en destrucció d'ocupació, suspensió de pagaments i tancaments

anna puig - Girona

A principis de l'any passat, parlar de crisi semblava exagerat. L'economia té cicles i s'aventurava la fi d'un d'aquests períodes. Però no s'esperava la magnitud del daltabaix que finalment s'ha produït i que, a les nostres contrades, es va començar a gestar la tardor passada. Un any després, continuem en xifres negatives i tant sindicats com empresaris auguren que els propers mesos seran complicats.

La crisi ha fet mal a Girona. Ho revela, per exemple, el darrer Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya. Segons aquest estudi, l'any passat les comarques gironines van deixar de ser líders en creixement i van passar a ser les terceres, al darrere de Lleida i Barcelona. Les dades de producte interior brut a preus bàsics es van incrementar un moderat 0,7%, per sota de la mitjana catalana, que va ser del 0,8%.I cal tenir en compte que, el 2008, la crisi només es començava a intuir.

La crisi ho ha acabat condicionant tot: el món financer, l'empresarial, les administracions però també l'àmbit social i l'economia familiar. Els bancs i les caixes van restringir els crèdits, les empreses se'n van ressentir, les comandes van davallar i el descens de la feina va comportar un increment dels acomiadaments individuals i dels expedients de regulació d'ocupació. Amb més atur, el consum va anar en decreixement i es van disparar les peticions d'ajuts socials. Amb menys consum, cauen encara més les comandes de les empreses. I tot plegat ha creat un cercle viciós difícil de trencar.

Crisi empresarial

Malgrat que parlar de crisi significa parlar una mica de tot, aquest reportatge se centra en els efectes a l'àmbit empresarial i laboral. Actualment, la demarcació té la taxa d'atur més alta de Catalunya (un 17,8%), al davant de Barcelona (16,1%), Tarragona (16%) i Lleida (8,8%). En un any, aquest percentatge s'ha incrementat 8 punts i actualment l'atur registrat se situa en 48.928 gironins. La construcció, que durant anys va ser un dels principals motors econòmics, n'ha resultat especialment afectada. Només una dada: en un any i mig s'han perdut els llocs de treball que es van crear en els darrers set. La indústria i els serveis també han experimentat una important destrucció d'ocupació. Una altra dada significativa és el fet que les peticions de permisos de treball per a estrangers han caigut un 96% a la demarcació.

2.000 empreses menys

D'altra banda, si parlem de xifres de caire industrial, les comarques gironines havien destacat tradicionalment pels seus bons índexs d'exportacions i pel fet que durant anys aquestes havien anat a l'alça. Doncs aquest 2009, el descens ja se situa en el 15,5%. Pel que fa al nombre d'empreses a la demarcació, la xifra se situa ara en 28.795, segons dades del mes d'agost del Ministeri de Treball i Immigració. Un any enrere, n'hi havia 30.986. Estem parlant d'un balanç negatiu de 2.191 empreses, que respon a dos fets: tanquen empreses i no se'n creen de noves. Aquestes dades trenquen una dinàmica de creixement que s'havia registrat en els darrers deu anys (22.367 empreses el 1999, xifra que havia anat en augment any rere any).

83%

dels contractes són temporals.

L'atur creix i la contractació baixa (gairebé un 20% en els darrers dotze mesos). I, a part de fer-se menys contractes, la major part són de caire temporal. En concret, només un 17% de les persones contractades aquest any a les comarques gironines ho han estat de manera indefinida (24.542 d'un total de 142.258). Les 117.716 restants han estat temporals (és a dir, un 83% del total). I és que, mentre que els contractes temporals han tingut un descens interanual del 17%, els indefinits han baixat gairebé un 31%. En la contractació temporal predominen les feines d'entre 1 i 3 mesos o les de mig any, que s'utilitzen per cobrir eventuals circumstàncies de producció. I els sectors on més s'utilitza aquesta fórmula són els serveis, la construcció i la indústria.

48.928

gironins a l'atur.

És la dada més significativa per reflectir el daltabaix econòmic que s'ha produït en el darrer any. El mes de setembre del 2008 es tancava amb un total de 32.685 desocupats a la demarcació. Ja en aquell moment era una xifra elevada tenint en compte que, en els mesos anteriors, l'atur registrat es movia entre les 26.000 i les 27.000 persones. Actualment, la xifra ja és de 48.928. És a dir, en dotze mesos, l'atur s'ha incrementat en 16.243 gironins, que en percentatge representa un 49,7% més (en la línia de la mitjana a Catalunya que és del 50%). A part, la crisi no fa diferències i ha causat estralls en tots els sectors. En números absoluts, on s'ha produït més destrucció d'ocupació ha estat en els serveis (26.558 persones), seguit de la construcció (11.320), la indústria (8.408) i l'agricultura (777). També hi ha un total de 1.865 persones que estan buscant feina per primera vegada. En percentatges, la pitjor part se l'emporta l'agricultura (114,6% d'increment de l'atur en un any) i la indústria (57,9%). Mentre que la construcció i els serveis se situen en xifres similars (41 i 45,1%, respectivament). Tot i això, el percentatge de creixement més important és el de gent que busca feina per primera vegada: 178,3%.