Menys turistes, menys despesa i menys dies

La temporada d'estiu a les comarques gironines es tancarà amb un 78% d'ocupació a l'agost, un 10% més que al juliol

Després d'un juliol fluix, aquest mes d'agost les reserves s'han reactivat i els hotelers i restauradors es consideren prou satisfets. L'ocupació ha estat més alta a la costa que no pas a l'interior, però no s'ha arribat al 100%, segons les dades facilitades per la Federació d'Hostaleria de les Comarques de Girona. A la Costa Brava centre, per exemple, s'ha assolit una mitjana del 90% d'ocupació; a l'Alt Empordà, del 80%, el mateix percentatge que a Lloret, i a Blanes, del 75%. A l'interior, malgrat que les dades són inferiors, la temporada tampoc no ha estat del tot dolenta (75% a la Cerdanya i a la Garrotxa, 80% al Ripollès i 65% a la ciutat de Girona).

Falla el turista estranger

La crisi econòmica ha repercutit, especialment, en l'arribada de turistes estrangers. En aquest sentit, pràcticament no han arribat turistes anglesos, que pel fet de tenir moneda pròpia (la lliura) no els surt a compte el canvi a l'euro. Tampoc no s'ha detectat gaire presència de turistes d'Holanda, que fa uns anys havia estat un mercat emissor important, ni de Bèlgica ni d'Alemanya.

En canvi, s'ha incrementat la presència de turistes de l'Estat francès, que enguany han optat per passar les vacances en una zona propera com són les comarques gironines. Els que no han fallat són els catalans i els espanyols. «Aquests tres són els que ens han salvat la temporada», sosté Escudero.

L'estada, més curta

Tradicionalment els turistes que passaven les vacances a les comarques gironines contractaven una estada llarga (de deu o onze dies) i «pràcticament amb tot pagat abans de sortir de casa», segons el president de la federació. Ara, però, s'ha capgirat la dinàmica. A l'agost s'han disparat les reserves d'última hora i per només tres o quatre dies. «El temps, però, ens ha acompanyat durant aquest mes i molts visitants han acabat allargant les vacances, ja que no hi havia problemes per ampliar les reserves perquè els hotels no estaven plens», explica Escudero, el qual hi afegeix: «En definitiva, si a la gent li agradava el lloc on era, s'hi quedava, i si no, en marxava.»

OCUPACIÓ AGOST

Costa Brava centre
90%
Alt Empordà
80%
Garrotxa
75%
Ripollès
80%
Cerdanya
75%
Lloret de Mar
80%
Blanes
75%
Girona
65%

Turistes més joves, a Lloret

LLORET DE MAR

Segurament ha notat menys que d'altres poblacions l'impacte de la crisi econòmica. Lloret ha perdut poca ocupació respecte l'estiu de l'any anterior però els turistes són més joves i gasten menys, fet que ha repercutit en el comerç. I és que el que s'ha potenciat més són els paquets turístics amb tot inclòs, de manera que la despesa addicional ha estat mínima.

Roses, pendent del projecte de la base nàutica

ROSES

A Roses, el turisme català i francès ha compensat la davallada de visitants alemanys i britànics. Aquest mes d'agost ha estat molt més profitós que no pas el juliol (95% i 70% d'ocupació, respectivament). I el sector confia que es materialitzi el projecte per convertir Roses en base nàutica, que potenciaria el turisme familiar i esportiu.

Els hotelers de Girona abaixen els preus

GIRONA

Els hotels de Girona han optat per baixar els preus de les seves habitacions, entre un 10 i un 12%, per compensar la davallada d'ocupació, que s'ha situat al voltant del 15%. En canvi, s'ha detectat un increment dels visitants que passen un dia a la ciutat. Així, l'oficina de turisme de la Rambla ha atès un 18% més de peticions que l'any passat.

Palamós creix amb els creuers i el turisme de segona residència

PALAMÓS

La crisi ha afavorit que enguany, a Palamós, hagi augmentat el turisme de segona residència. El dels creuers és també un sector que creix i aquest any es preveu que passin uns 35.000 visitants entre les 32 escales que s'hauran fet entre l'abril i l'octubre. I això afavoreix el comerç ja que 1 de cada 4 creueristes es queda al municipi, hi compra i hi menja.

L'obertura de Bracons porta més turistes a Olot

OLOT

L'obertura de Bracons ha comportat un increment de visitants a Olot provinents de la Catalunya Central. Però això ha tingut una major repercussió pels restauradors que no pas pels hotelers ja que la majoria de visitants opten per passar un dia a la capital garrotxina. El volcà Montsacopa i el museu dels volcans són els destins turístics preferits.

Els càmpings de Blanes aguanten millor que els hotels i apartaments

BLANES

Els càmpings de Blanes han aguantat millor el cop que no pas els apartaments i els hotels, que han patit un descens d'ocupació de fins a 19 punts. El juliol ha estat fluix i només les dades de l'agost, en què ha acompanyat el bon temps, podran arreglar un xic el balanç global. Els comerciants també han resultat afectats per la crisi i algunes botigues han tancat.

Menys despesa del turista de Platja d'Aro

PLATJA D'ARO

El comerç i l'oci nocturn, dos pilars econòmics de Platja d'Aro, han notat la disminució de la despesa dels turistes a causa de la crisi. Aquest any, s'ha detectat una presència massiva de visitants catalans (un 80% del total), fet que ha compensat la baixada de turisme estranger, especialment alemany. La tardor també es presenta complicada.

Figueres perd turisme d'alt poder adquisitiu

FIGUERES

El sector turístic de Figueres augurava una molt mala temporada i, al final, s'han rebut més turistes dels esperats –a l'agost s'haurà arribat al 95% d'ocupació–. Així com a la resta de municipis, els visitants, però, han gastat poc. Els comerciants alerten que cal buscar maneres per atraure forasters amb alt poder adquisitiu
ANTONI ESCUDERO

«Quan ets enmig del desert, qualsevol oasi que trobes és bo»

Pel president de la federació d'hostaleria, Antoni Escudero, mentre es mantingui la conjuntura econòmica actual no es poden prendre decisions sobre si cal introduir canvis en el sector. Al seu parer, a hores d'ara el que cal és mirar d'aguantar el cop.

–Tal com van les coses, es pot considerar que la temporada ha estat bona?
–«Quan ets enmig del desert, qualsevol oasi que trobes és bo. Cal reconèixer que la tendència dels darrers anys ha estat a la baixa. Però, tenint en compte les circumstàncies, ens podem donar per satisfets. Però no podem dir que la temporada s'hagi salvat.»
–Què ha estat el més negatiu i el més positiu?
–«El punt negatiu, que ens ha fallat el turista estranger; el positiu, el bon temps del mes d'agost. Això ha incentivat reserves d'última hora o que se n'allarguessin d'altres que inicialment eren més curtes.»
–És el moment que el sector faci una reflexió sobre el model turístic?
–«El sector ara mateix no pot comptar ni amb els polítics ni amb l'administració. Hem de tenir clar que és una conjuntura econòmica que cal passar, i no cal parlar d'aquestes històries. Tenim el que tenim, i hem d'intentar passar aquest període de crisi com puguem. El cert és que fa uns anys ningú preveia que ens poguéssim trobar en aquesta situació. Més endavant potser ens podrem replantejar coses.»
–Tot plegat com ha afectat els empresaris?
–«S'ha reduït la contractació. I alguns havien fet un gran esforç per millorar les instal·lacions. I tal com estan les coses, això els costarà recuperar-ho.»

El turisme rural es manté a la costa però baixa a l'interior

Les cases rurals de les comarques costaneres han registrat aquest estiu una ocupació semblant a la de l'any passat. Segons l'oficina tècnica de l'associació Turisme Rural Girona, el Baix Empordà i la Selva han assolit mitjanes del 90% a l'agost i del 80% al juliol. A l'Alt Empordà aquest darrer mes s'ha arribat al 90%, mentre que al juliol la mitjana va baixar al 60%. Pel que fa a les comarques d'interior, el Gironès va ha registrat un 90% a l'agost i un 50% al juliol. El Pla de l'Estany i la Garrotxa van presentar indicadors del 50% al juliol, i del 75% a l'agost; i el Ripollès i la Cerdanya, del 45% al juliol i el 70% a l'agost. Entre les dues modalitats d'allotjament de turisme rural, la de lloguer de casa sencera va registrar un índex d'ocupació superior al de lloguer d'habitacions. A l'agost també s'ha incrementat la reserva d'última hora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
QUERALBS

FGC i Queralbs arriben a un principi d’acord per la gestió de Vall de Núria

QUERALBS
economia

Rècord d’inversió estrangera a les Terres de l’Ebre en cinc anys

Tortosa
economia

El BBVA explora una possible fusió amb el Banc Sabadell

barcelona
economia

La zona euro deixa enrere la recessió tècnica

barcelona
economia

Cinc cambres s’alien per un espai empresarial transfronterer més sostenible

GIRONA
QUERALBS

Les patronals del Ripollès reclamen un acord en la concessió de Vall de Núria

QUERALBS
economia

La Generalitat denega l’ERTO de Freixenet

Barcelona
economia

El BBVA guanya 2.200 milions d’euros el primer trimestre de 2024

barcelona

Els economistes insten a assolir grans consensos per reactivar el país

Barcelona