Economia

Problemes a les dues rodes

La indústria auxiliar

Sobreviure, l'objectiu

El fabricant de components per a la moto Manaut pateix per la decisió d'un dels seus principals clients, Yamaha, de tancar la planta de Palau-solità

La planta de Martorelles ja va viure l'any passat la deslocalització de Montesa-Honda

La firma impulsa des del 2007 un pla per diversificar l'activitat

Manaut lamentaque el sector financer li hagi tallat el crèdit al·legant que la moto és un sector de risc

A la fàbrica de Manaut, a Martorelles, hi treballen actualment 45 persones però aquests dies la majoria són a casa, ja que està en vigència un ERO temporal que fa que treballin per torns. És una de les mesures que està aplicant la companyia per fer front a les fortes sotragades de la indústria de les dues rodes. Aquest fabricant de components per a la moto ja va patir l'any passat la deslocalització de Montesa-Honda i ara, amb Yamaha, tornen els malsons. Com explica David Prieto, gerent de Manaut, Martorelles treballa tant per Yamaha Espanya com per la fàbrica francesa del grup, on se'n va la producció catalana, però caldrà veure com es farà el trasllat. “Quan Honda va traspassar la producció de motos cap a Itàlia vam estar dos mesos parats”, recorda. Les comandes per l'abril estan garantides però no se sap què passarà a partir de llavors.

La crisi d'Honda va afectar relativament Manaut perquè entrega peces per les activitats de soldadura que s'han quedat a Catalunya i perquè va començar a treballar per la planta d'Itàlia, on es va traslladar la fabricació de motos (a Santa Perpètua només se'n van fer trenta, l'any passat). De fet, la multinacional japonesa és el principal client de la firma, tot i que els volums actuals no tenen res a veure amb els passats. El 2008, les vendes a Honda van reportar a Manaut 3 milions d'euros. La xifra es va anar retallant gradualment i l'any passat ja se situava en els 1,1 milions. El pressupost d'aquest exercici la rebaixa fins als 850.000 euros. En el cas de Yamaha Espanya, la producció de peces per al nou model X-Max –la gran aposta de l'any passat de Palau-solità– va fer que les vendes a aquesta fàbrica s'enlairessin fins al milió d'euros el 2010. En global, Manaut va facturar llavors 3,67 milions. La previsió per aquest exercici és de 3,5 milions encara que, com alerta Prieto, “si es torna a aturar la fàbrica dos mesos, com va passar amb Honda, s'haurà de reprogramar tot”.

La companyia que ara dirigeix Prieto va néixer fa cinquanta anys com a taller auxiliar de la bici. La família Manaut va voler treure al mercat un producte propi i va començar a fabricar radiadors i calefactors. L'època del desarrollismo va impulsar un negoci que, com a complement, produïa peces i conjunts metàl·lics. Aquesta activitat secundària va anar guanyant terreny, fins al punt que quan la fàbrica de Martorelles va estar a punt de tancar per la forta competència en el camp dels calefactors, el 2006, va ser la divisió de components per a la moto i els seus 67 empleats els que es van salvar. La marca de radiadors va ser venuda als italians Biasi.

Prieto va passar a dirigir la companyia un any després. No hi havia continuïtat familiar i un grup de directius de segon nivell de l'empresa la va adquirir. Llavors es va decidir impulsar un pla de diversificació que, malauradament, va topar amb la crisi. “Tenim una tecnologia capdavantera que volem aprofitar per altres indústries, però el 2007 ens vam trobar amb una conjuntura que ens va dificultar les coses”.

De fet, la moto (Yamaha a Espanya i França, Honda a Itàlia i Suzuki a Gijón) continua generant el 80% de les vendes de Manaut. El client més important fora d'aquesta indústria és el fabricant de maquinària per a bugaderies Girbau, que li compra les carcasses per a les rentadores industrials. Manaut també treballava en un engrescador projecte d'energia solar, però la retallada de primes a les renovables l'ha escapçat. No és l'única crítica que Prieto fa a l'administració. La principal, que “el pla d'actuació per a la moto arribi 3 o 4 anys tard”.

L'ajuda inexistent de l'ICO

De tota manera, aquest empresari que està participant en les reunions del Departament d'Empresa per concretar aquest pla, assegura que tota ajuda serà benvinguda. A banda d'intentar mantenir les poques empreses que queden (Rieju, Gas Gas, Ossa), el gerent de Manaut reclama ajudes a la internacionalització, ja que si les fàbriques són fora, les empreses auxiliars han de ser al seu costat. L'altra punt bàsic és obrir l'aixeta del crèdit. “Treballàvem des de fa anys amb una caixa que ens finançava les vendes a Itàlia. Quan Yamaha va anunciar que tancava ens va trucar per dir-nos que ens tallava la línia perquè el sector de la moto era d'alt risc”, denuncia Prieto. “Pel que fa a l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), ens hi hem adreçat cinc o sis vegades, cada cop rebaixant més l'import i al final demanant xifres molt petites, i sempre ens han dit que no”.

Amb tot plegat, Prieto admet que “la continuïtat de Manaut no està garantida, ni molt menys”. En el curt termini, dependrà de com es faci el trasllat de Yamaha. Amb l'horitzó posat una mica més enllà, de com pugui ajudar l'administració al sector de les dues rodes i de l'èxit de la diversificació de Manaut. De moment, els treballadors són conscients que la situació és delicada i han acceptat rebaixar-se el sou aquest any, de mitjana, un 12 per cent. “Tots som conscients que hem de fer sacrificis perquè som com un malalt a l'UVI, estem estabilitzats però qualsevol refredat ens pot rematar”, explica gràficament Prieto, que reconeix que la situació és “psicològicament esgotadora”.

12
per cent,
de mitjana, van acceptar rebaixar-se el sou els 45 treballadors de Manaut, afectats fins l'any que ve per un ERO temporal.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’empleat sènior, la resposta a la falta de professionals

Barcelona

Dona i gran, la doble barrera per emprendre

barcelona
Sara de la Rica
Catedràtica d'Economia de la Universitat del País Basc

“La discriminació per edat és un fet provat en el mercat de treball”

barcelona
Mons Badia,
presidenta del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB)

“El respecte pel medi ambient fomenta el creixement econòmic”

Barcelona
ECONOMIA

Puja la despesa dels turistes a les comarques de Barcelona

Barcelona

Canmartex potencia l’R+D en les noves teixidores

Argentona (Maresme)

Ferrimax prepara el talonari i l’organització per créixer

Sant Fost de Campsentelles
economia

El BBVA presenta oficialment l’OPA al Sabadell en les condicions previstes

barcelona
ECONOMIA

La nova marca turística de Santa Susanna distingeix la sostenibilitat i la innovació

SANTA SUSANNA