cultura

Albert Tomàs

ASctivista cultural i empresari

“S'han fet barbaritats a Vilabertran”

En el futur cal que el conjunt monumental de Vilabertran es converteixi en un centre d'interpretació del romànic ja que l'Alt Empordà és la zona més important del món en romànic

EMPRENEDOR
Albert Tomàs i Bassols (Vilabertran, 1935). És l'exemple més clar del que avui en diem un emprenedor. Va ser un home avançat en el seu temps i un innovador en el món del comerç a les comarques gironines i ha triomfat en el món dels negocis. Però també ha dedicat i –ara mitjançant la fundació que porta el seu nom– continua dedicant bona part de la seva vida a la defensa de la cultura i la llengua del país. Per aquest motiu, i especialment per la defensa del patrimoni, fa uns mesos, la Fundació Valvi li va atorgar el Premi Joan Saqués i Roca.
Si fan una altra intervenció a Santa Maria sense esgavellar el que està malament faran un altre nyap
Quan Nitus Santos havia de plegar de regidor a Figueres, Lorca va fer mans i mànigues perquè jo no fos regidor d'ERC

Quedem a casa seva, a la seu de la fundació, una mansió entre Llançà i Garbet. Abans de començar l'entrevista, l'Albert Tomàs m'ensenya tot l'edifici i l'entorn. És una casa amb moltes dependències, espais i terrasses amb vistes al port de Llançà i al Port de la Selva. M'explica que és la seu de la fundació que porta el seu nom i que es va construir pensant que acabaria sent un espai museístic. Albert Tomàs és un gran conversador, i el que havia de ser una entrevista acaba sent una xerrada que s'allarga fins a mitja tarda, prenent un cafè en el càmping de Colera.

Albert Tomàs va crear el seu petit imperi del comerç minorista a l'Empordà, també amb botigues a Girona. Com va començar, tot?
El cert és que jo feia de pagès a la casa familiar de Vilabertran, però per atzars de la vida vaig anar a parar a Figueres obrint un petit comerç amb un parent. Era jove, tenia inquietuds i tirava del carro mentre el soci no fotia gaire res, cosa que em va portar a instal·lar-me pel meu compte i obrir la meva primera botiga al carrer Ample de Figueres.
Va entrar amb força en aquest món, sacsejant el comerç a la ciutat i creant Establiment Albert?
Em vaig formar en les noves tendències de vendes i vaig ser el primer d'utilitzar la publicitat, sobretot a la ràdio, per promocionar el meu negoci. Després d'una botiga en vaig obrir d'altres, vaig diversificar i vaig crear el que seria la marca Establiments Albert. També vaig lluitar representant el sector.
Tot i ser una persona dedicada al món dels negocis, sempre va mostrar inquietuds pel món de l'art i la cultura, sobretot entorn del conjunt monumental de Vilabertran. Precisament la Fundació Valvi li va atorgar el premi Joan Saqués i Roca per la seva trajectòria de preservació, conservació i restauració d'aquest monument?
Sóc de Vilabertran i des de petit em van ensenyar a estimar i treballar per recuperar un monument que teníem al costat de casa i de què ningú feia gaire cas.
Anteriorment, però, ja hi havia hagut certa inquietud per salvar el conjunt monumental?
Està documentat que el 1844 l'Ajuntament de Vilabertran va fer una carta dient que el conjunt monumental estava abandonat i reclamava a la Diputació de Girona que hi fes alguna cosa. En l'escrit hi figurava un informe de l'arquitecte Roca i Bros. L'exalcalde de Figueres Eduard Puig Vayreda va comentar, en una ocasió, que durant el segle XIX els ajuntaments es preocupaven més pels monuments del que se n'han preocupat mai durant el segle XX.
Com va començar el patronat que ha vetllat per Santa Maria de Vilabertran?
La història del patronat van començar anys després de la guerra, concretament a l'any 1941. Després nosaltres vam agafar-ne el relleu el 1973.
Establiments Albert va convocar uns premis periodístics per promocionar Vilabertran. En va gestar el nou Patronat?
Amb l'excusa de fer un premi periodístic a l'any 1973, que va guanyar Montserrat Vayreda, en el sopar de lliurament dels premis, aprofitant que hi havia autoritats i gent de pes, vaig forçar el compromís dels assistents de crear un patronat nou.
Va ser una bona jugada. Però després es van complir les expectatives?
El primer que vam fer va ser dedicar-nos a anar comprant totes les propietats vinculades a Santa maria de Vilabertran que havien passat a mans privades en l'època de Mendizábal. Aquesta primera etapa va ser molt important per poder recuperar el patrimoni, i alhora va suposar el pas previ per després poder fer qualsevol restauració. La principal obra que vam fer va ser la compra de l'abadia amb l'ajuda del ministeri –aleshores era de Bellas Artes–. Això era a les acaballes de l'època franquista. Ens va costar cinc milions de les antigues pessetes. Després de comprar l'abadia, que amenaçava de ruïna perquè n'havia caigut la teulada, vam aconseguir una altra subvenció de cinc milions més per fer la teulada nova. Si no haguéssim fet aquesta actuació, avui el monument ja no existiria.
Després el patronat va passar a la Generalitat. Però avui quina és la situació del conjunt de Vilabertran? Què hi falta?
Hi falta de tot. El problema és que des que el vam entregar a la Generalitat, si les coses s'haguessin fet bé, amb els diners que s'hi han invertit avui ja no hi hauria de faltar res.
I com és, això?
Al llarg de tots aquest anys s'han fet moltes bestieses, barbaritats. L'última es va produir quan a la part de l'abadia s'hi va aixecar el sostre i el paviment. Va ser un desastre i sembla que la millor solució per arreglar-ho seria tornar-ho a esgavellar tot. Va costar 1 milió d'euros. Una de les animalades grosses es va fer amb la recuperació del refectori, la biblioteca i la sala capitular quan es va parlar de portar-hi un fons d'art que havia de quedar per sempre a Vilabertran –i ja no hi és–. Amb aquesta excusa van dir que calia una temperatura adient, i no se'ls va acudir res millor que posar un terra radiant elèctric a sota les pedres, per la qual cosa van haver d'aixecar tot l'empedrat de les tres sales. La cosa, a més, comportava posar un transformador que després de moltes discussions es va posar soterrat. Després de tant d'enrenou i una inversió brutal, no es va arribar a posar mai en funcionament.
Queda molt, per fer?
Si no s'esgavella el que es va fer malament i ho volen solucionar d'una altra manera, em temo que tornaran a fer un altre nyap. Encara s'han fet algunes excavacions a l'hort de l'Abad, on s'han trobat unes estructures que serien anteriors a la construcció de l'abadia. Per continuar caldria gratar en l'antic cementiri que ara es propietat de l'Ajuntament, i hi ha posat uns mòduls de l'escola, cosa que impedeix que hi continuï cap excavació.
Però avui ja s'ha consolidat un centre amb força visitants?
No és massa visitat, perquè cal fer-hi una aposta més important.
Quina és, aquesta aposta?
Tenint en compte que la comarca de l'Alt Empordà és la zona que concentra més romànic del món i que estem situats al costat de Figueres, en un monument propietat de la Generalitat i dels més ben conservats, caldria apostar per fer un centre d'interpretació de tot el romànic. Aquest centre atrauria un públic de gent que va al Museu Dalí o de gent interessada en el romànic. Hi ha molt d'espai per tirar endavant el projecte. Entre les diferents sales es disposa almenys de 2.000 metres quadrats per posar-hi molta cosa. No ens podem quedar amb la lamentació que no ve gent a visitar el conjunt i no es fer-hi res.
El monument és en mans de la Generalitat, però Albert Tomàs encara és membre del patronat i alguna cosa hi pot fer?
Sí, encara en sóc membre. Quan a l'antic patronat vam fer donació del monument a la Generalitat, vam creure que amb la Generalitat les coses funcionarien molt millor. Entre els patrons d'aleshores recordo que la Montserrat Vayreda s'oposava a passar-ho a la Generalitat, i realment tenia tota la raó. Si no ho haguéssim passat a la Generalitat hauríem rebut les mateixes ajudes i s'hauria fet la restauració d'una manera més lògica. Ara la Generalitat té la propietat del conjunt i és qui decideix. Els membres del patronat poca cosa hi tenim a dir, a més, hi ha una composició massa institucionalitzada, amb gent que hi té poc o cap interès.
Al llarg de la seva carrera, des del negoci d'Establiments Albert va promocionar la cultura i la llengua del país. Des que deixa el negoci com vehicula aquest esperit de mecenatge cultural?
Com a culminació del negoci i d'aquestes inquietuds culturals i de país vam crear la Fundació Albert Tomàs i Bassols, va ser l'any 2004. Les activitats de la fundació estan pensades per recuperar i defensar el patrimoni cultural de l'Alt Empordà i per fomentar qualsevol manifestació de la cultura catalana.
Quines activitats heu portat a terme, des de la Fundació?
Diversos treballs d'investigació i excavacions i la publicació de llibres i treballs. També hem patrocinat alguns llibres i col·laborat en altres publicacions com les de l'Institut d'Estudis Empordanesos relacionades amb Vilabertran. Ja estem preparant una nova publicació i hem ajudat en el patrocini de l'Any Sant de Sant pere de Rodes. Properament signarem un conveni amb la Generalitat per patrocinar les excavacions de Santa Helena.
La Fundació té la seva seu a Llançà, un espai pendent del seu futur. Què s'hi farà?
A la seu de la fundació hi ha un projecte per convertir-la en un centre de col·leccionisme, amb un restaurant amb terrasses i grans vistes que gestionaria un prestigiós restaurant de la zona.
El patrimoni d'Albert Tomàs és en mans de la fundació?
El meu patrimoni ha passat, en bona part, a la fundació, em queda alguna cosa de la meva propietat. Fins ara la fundació no ha rebut cap ajuda de cap banda, tret de les donacions que jo hi he fet. A més, té uns ingressos regulars de lloguers.
A banda de la seva part comercial i cultural vostè també ha estat vinculat al món de la política. Amb el carnet de CDC?
Mai vaig ser militant de CDC. Si que és veritat que en l'etapa del franquisme, i encara en la clandestinitat, vaig assistir en algunes reunions amb Jordi Pujol i Miquel Roca. Quan es va fundar CDC a Figueres, en una reunió a l'Astoria, molta gent s'hi va apuntar, jo no.
Però durant anys vau estar a l'òrbita de CDC?
Jordi Pujol, sortint d'aquella reunió es va mostrar molt preocupat, em va agafar pel braç i vam estar donant voltes per la Rambla de Figueres fins a les dues de la matinada, fins que li vaig dir que n'estava gairebé convençut, però que necessitava temps.
Ha tingut carnet de partit?
Vaig ser regidor independent de Vilabertran en una llista de CiU i en diverses ocasions he estat a llistes d'ERC a Figueres. Vaig ser segon de Nitus Santos, i quan aquest havia de plegar per raons de feina Marià Lorca, que no em podia veure, va fer mans i mànigues perquè no fos regidor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.