la crònica

Ous, dones de moral dissipada i un mort

Ahir al matí, Ramon Fontserè (Torelló, Osona, 1956) es va plantar a Girona, provinent de Madrid, on està fent representacions de La cena, amb Els Joglars d'Albert Boadella. Aquest espectacle, a Catalunya, diu que no el veurem pas. Llàstima. Fontserè és un fantàstic actor, no descobrim res de nou. Però sí que és un cert descobriment com a novel·lista, perquè fins ara només havia publicat un dietari, Tres peus al gat. Diari d'un actor (Edicions 62, 2001). Si el dietari és fruit de la seva pròpia experiència i de l'observació del que l'envolta, Visca la terra!, el seu debut novel·lístic, beu de les mateixes fonts. El que s'hi explica, amb les oportunes dosis de ficció, està bastit sobre experiències pròpies, viscudes en aquest cas en el microcosmos que inclou petits pobles de la Catalunya central, que tenen la seva rèplica exacta en tants altres llocs.

L'antiheroi de tot plegat és en Pere Bitxo, un transportista d'ous i d'altres mercaderies ocasionals, com ara «dones de moral dissipada» –en paraules de Joaquim Nadal– i algun mort. Segons Nadal, que ahir va presentar el llibre a La 22, on va confessar que encara no s'havia refet de la lectura, Pere Bitxo està tractat «amb una delicadesa extrema» i és d'una «moralitat ingènua incontestable». El llenguatge directe, esparracat, sense manies, transgredint tot allò que s'hagi de transgredir, i amb tots els castellanismes i barbarismes necessaris per reflectir fidelment la manera real de parlar de la gent en què estan inspirats els personatges –«fa temps que els practico i els conec», va dir l'autor–, és percebut en aquest cas com un valor, perquè provoca la hilaritat, tanta, que va fer que els de casa del conseller es pensessin que s'ofegava mentre s'estava petant de riure. Humor servit pel broc gros, però també recorrent a la ironia i el sarcasme, si cal, per fer un retrat costumista, a partir de fets esbojarrats però versemblants. El que no és versemblant és la concentració d'anècdotes i successos, ni en el temps, un sol dia, ni en un sol personatge, en Pere Bitxo, que acaba exhaust.

Segurament, Nadal no ha tingut mai una presentació tan distesa i informal. No podia evitar esclafir a riure continuament, provocant la rialla dels assistents a l'acte, mentre llegia alguns passatges del llibre –un favor dubtós per a segons qui–, en especial un embolic monumental que es fan els Mossos d'Esquadra, aquest cos sobre el qual s'ha congriat darrerament una tempesta de grans dimensions que els seus responsables polítics només fan que agreujar. Per llegir aquest passatge, per cert, el conseller va protagonitzar un dels gags de la nit, quan va demanar la vènia del delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy. Un altre va ser quan, en finalitzar la seva intervenció, va proclamar: «Visc a la terra!», parafrasejant parcialment el Montilla polonès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.